Un programa social de la Paeria de Lleida treu del carrer 57 persones en una dècada

El programa Housing First, impulsat per la Paeria de Lleida amb la col·laboració de Sant Joan de Déu i que utilitza l’habitatge com a eina de treball social, ha aconseguit treure dels carrers i enfilar en itineraris d’inclusió social 57 persones que vivien a la capital de Ponent sense sostre ni llar en els seus primers deu anys de funcionament.

El programa Housing First (primer la casa, en anglès) que desenvolupen la Paeria de Lleida i Sant Joan de Déu ha aconseguit treure del carrer i encaminar cap a la normalització social en els seus primers deu anys de funcionament 57 persones sense llar ni sostre, segons les dades facilitades per l’ajuntament.

Es tracta d’un programa de llarga durada, en el qual la intervenció individual es manté durant diversos anys, i que gira entorn de l’acompanyament. De fet, més de dos terços dels usuaris, 42 que resideixen en 38 habitatges, es troben ara mateix sota aquest paraigua, a la llista d’espera del qual hi ha unes altres quinze persones.

“No és l’únic model de programa social que estem desenvolupant. N’hi ha més, i hem d’adaptar-los a les necessitats dels usuaris”, explica Carlos Enjuanes, regidor d’Acció i Innovació Social, que destaca que “el programa es basa en l’impacte inicial de l’accés al pis” i matisa que es tracta d’“un programa d’escala” en el qual els usuaris passen abans per altres equipaments, sovint centres de residència col·lectiva.

El Housing First consisteix a facilitar un habitatge en el qual l’usuari resideix habitualment en solitari, encara que també hi ha formats de parella (quatre a Lleida), com a mitjà per iniciar una normalització dels vincles i les activitats socials amb l’acompanyament de treballadors socials.

Aquest format permet als usuaris eludir pressions de grup que, per exemple, poden dificultar l’abandó del consum de substàncies addictives o l’adopció d’hàbits horaris, una cosa fonamental per aconseguir la inserció laboral

“No és un programa finalista. No es tracta de proporcionar una casa” a l’usuari, assenyala Alba Pirla, coordinadora dels serveis socials del centre cívic de la plaça de l’Ereta.

“Al final han de poder tenir la seua pròpia casa, però amb els preus que està assolint l’habitatge i amb els requisits que els propietaris exigeixen per poder accedir-hi els resulta impossible”, anota. “Hi ha molta pressió per entrar al programa”, afegeix, davant de factors com aquests.

En el Housing First els usuaris assumeixen el pagament de l’arrendament i el dels subministraments que consumeixen (llum, aigua, gas, etc) a l’habitatge, per a l’accés del qual resulta definitiva la intervenció de la Paeria, que és qui tracta amb els propietaris.

Genera conflictes amb el veïnat dels blocs la presència d’usuaris del Housing First? No acostuma. “No hi ha rebuig social, perquè ni tan sols es visualitza l’existència del recurs”, indiquen fonts de Sant Joan de Déu.

“Una llar ho és tot: la seguretat, la tranquil·litat, deixar de sobreviure. El pis és un espai segur que actua com a porta d’entrada a la inserció”, anota un dels treballadors socials que intervenen en el programa. “No és només una casa, és una cosa que permet estructurar una vida nova”, aporta un altre.