Degans de la Universitat de Lleida constaten una alça de l’absentisme i alumnes diuen que "les classes cada vegada aporten menys"

L’absentisme dels alumnes va a més i afecta moltes classes a la Universitat de Lleida (UdL). La seua rectora, Maria Àngels Balcells, va declarar fa uns dies a SEGRE que en alguna s’ha detectat fins a un 50% d’absentisme, per la qual cosa qualifica el problema d’“endèmic”. Tot i que no disposen d’una anàlisi estadística precisa d’aquest fenomen, diversos degans comparteixen aquesta preocupació i consideren que és essencial determinar les causes que el provoquen.

En aquest sentit, opinen que un factor és el dels canvis en els hàbits d’atenció i consum d’informació. L’estudiant actual ha crescut en un entorn digital que els docents descriuen com intensiu i il·limitat. “En una classe d’una hora basada exclusivament en oratòria, es pot tenir més dificultats per captar i mantenir l’atenció”, assenyala Josep Lluís Lérida, director de l’Escola Politècnica Superior. A més, també perceben una variació en com els alumnes afronten els seus estudis. En alguns casos, prioritzant l’aprovat abans que assolir l’aprenentatge sòlid o “excel·lent”. A això s’afegeix que cada vegada són més els joves que intenten compaginar moltes activitats. “Una realitat que és bastant habitual i que repercuteix en l’assistència”, comenta David Aguilar, degà de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS).

Els professors, amb l’objectiu d’impulsar l’aprenentatge autònom de l’alumne, generen materials accessibles de forma digital que, en contra de la seua voluntat, poden tenir un efecte no desitjat: interpretar que l’assistència a classe és menys necessària. Això “facilita que puguin optar per no anar a classe”, indica Jaume Arnó, degà d’Agrònoms. Així mateix, consideren la pandèmia com un factor influent que va normalitzar aquestes formes d’aprenentatge. Se li ha sumat la irrupció de la intel·ligència artificial generativa. “La IA pot ser una eina molt potent per aprendre, però també pot reforçar la falsa sensació d’autosuficiència”, afirma Lérida, que adverteix del risc de basar-se només en respostes ràpides, sense contrastar ni validar. Els degans creuen que no poden reclamar que l’estudiant torni a classe com abans. Per això busquen metodologies més atractives que puguin “retenir” l’alumne de forma presencial. Canviar el mobiliari, crear espais més dinàmics o creatius són alguns exemples plantejats perquè així, segons David Aguilar, l’alumne també “senti orgull de la seua universitat”.

Per al curs vinent, la lluita per mantenir l’assistència continuarà sent un repte per als professors, els qui reconeixen que hauran de reflexionar en com reforçar el valor de la presencialitat en un context digital, híbrid i amb accés immediat a la informació.

«Les classes cada vegada aporten menys»

Els alumnes tenen clar per què l’assistència disminueix. Segons ells, “les classes cada vegada aporten menys” i mol· tes “són una pèrdua de temps”. En aquest sentit, que el profes· sor llegeixi el temari és un dels principals motius pels quals prescindeixen d’anar-hi. Per això, “si el professor dona una explicació que va més enllà de llegir el material que després proporcionarà al Campus Vir· tual, hi aniré”, assegura María Sánchez, estudiant de Dret i ADE. Hi coincideix Mònica Plana, estudiant del doble Grau d’Educació Infantil i Primària, que considera que amb aquest mètode “les hores es fan molt dures i no acabes aprenent res”. 

Per als estudiants, el valor està a treure-li rendiment al temps i aprofitar l’assistència. Assenyalen que amb els mate· rials digitals poden treballar a casa “en la meitat de temps” i destinar l’altra meitat a les as· signatures que consideren que els demanden més dedicació. Tot i així, Sánchez assegura que sí que assisteix a classe, perquè creu que és important tenir un aprenentatge “con· tinu”, però entén que altres companys no ho facin. La ma· nera d’avaluar també es con· verteix en una bona raó. Tots estan d’acord en el fet que un seguiment avaluatiu o classes que combinin teoria i pràctica els motiven, així com la ma· nera en què el professor s’in· volucra. “Depèn molt de si el professor busca que aprenguis per a l’examen o interioritzis uns coneixements”, assenyala Sánchez.