SEGRE

TRIBUNALS

El jutjat contenciós de Madrid trasllada al Suprem el recurs sobre la candidatura de Puigdemont

L’expresident diu que el seu objectiu és ser eurodiputat i farà campanya: "No ens apartaran de la política"

El jutjat contenciós de Madrid trasllada al Suprem el recurs sobre la candidatura de Puigdemont

El jutjat contenciós de Madrid trasllada al Suprem el recurs sobre la candidatura de PuigdemontACN/Blanca Blay

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Madrid, juntament amb els 9 i 21, han decidit traslladar al Tribunal Suprem el recurs presentat per la candidatura Lliures per Europa (Junts) contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’excloure l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes per a les eleccions europees el proper 26 de maig.

Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), els tres jutjats entenen que el Tribunal Suprem s’ha de pronunciar, ja que el recurs planteja qüestions que afecten "tant la inelegibilitat dels candidats com la proclamació de les candidatures".

Segons la seua opinió, aquests assumptes "es troben tan íntimament relacionats que ha de ser el Tribunal Suprem qui estableixi el criteri jurídic que el resolgui".

Per tant, i "amb la finalitat d’evitar possibles resolucions contradictòries", els tres tribunals del contenciós-administratiu han decidit elevar les actuacions a la Sala Tercera del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem en estar coneixent del mateix recurs.

La Fiscalia de Madrid s’ha mostrat aquest divendres a favor que s’estimi el recurs de Junts en considerar que la decisió de la JEC "no és ajustada a Dret, quan vulnera el dret fonamental de sufragi passiu" de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

Al llarg de nou folis, el fiscal es basa en el vot particular discrepant que acompanyava la resolució de l’organisme supervisor, emès per quatre membres, en el qual es considerava que la JEC havia d’haver apostat per una interpretació més favorable de l’ordenació jurídica primant el dret a la participació política.

Segons la resolució de la JEC, adoptada el passat 29 d’abril, els tres polítics catalans no poden ser electors i tampoc "elegibles" perquè no figuren adequadament al cens electoral. Explica l’acord que Puigdemont i els seus consellers apareixen com a residents en Espanya malgrat que "és notori" que no estan en aquests municipis, sinó que "des de fa dos anys estan fora del territori nacional per evadir-se de l’acció de la justícia".

Si bé, la Fiscalia recorda que la mateixa Llei Orgànica del Régimen Electoral General (LOREG), al seu article 7.2, permet mitjans de prova alternatius al cens d’electors com que l’interessat compleixi "totes les condicions exigides per a això".

En aquest sentit, per al fiscal, l’"això" al que es fa referència s’explica en l’article 31.1 de la mateixa norma que precisa que "el cens electoral conté la inscripció dels qui reuneixen els requisits per ser elector i no es trobin privats, definitivament o temporalment, del dret de sufragi".

Per la seua part, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va assegurar que el seu objectiu continua sent poder presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu del proper 26 de maig com a cap de llista de Lliures per Europa (Junts) i obtenir escó, per la qual cosa continuarà fent campanya independentment de quin sigui la decisió final sobre el seu recurs a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’excloure'l.

"No ens apartaran de la campanya, ni ens apartaran de la política", ha declarat en una roda de premsa a Brussel·les, poc abans que es conegués que el jutjat que examinava el recurs ha elevat l’assumpte al Tribunal Suprem."Em comprometo a exercir d’eurodiputat i espero el compromís amb el respecte a les decisions dels ciutadans i a l’Estat de dret, estic convençut que l’Estat espanyol no creuarà aquesta línia roja", ha afegit després.

Puigdemont ha criticat l’actuació de la JEC perquè creu que ha estat una decisió per "privar del seu dret els votants", que "impactarà" en l’esdevenir de les eleccions europees i tindrà un cost per a la seua estratègia de campanya.també ha deixat clar que esgotaran totes les vies judicials per superar el veto, inclòs intentar plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE), si els tribunals espanyols no els dóna la raó."Anirem fins el final", ha dit Puigdemont, després de considerar que el fet que el Ministeri Fiscal digués divendres que pot ser candidat a les europees demostra que aquest òrgan "no ha pogut resistir la vergonya" de la qual cosa considera una vulneració dels seus drets fonamentals.

Puigdemont ha comparegut davant dels mitjans a Brussel·les acompanyat per dos dels exconsellers que van anar amb ell a Bèlgica i la inclusió dels quals en la llista a les europees també va ser invalidada per la JEC, Toni Comín i Clara Ponsatí.

També esperaven al costat d’ells els tres candidats que van reemplaçar Puigdemont, Comín i Ponsatí als primers llocs de la llista europea de JxCAT que es resolguin els recursos: l’advocat Gonzalo Boye, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i Beatriz Talegón.

Boye, que a més de número u 'de facto' de la llista exerceix la defensa del líder independentista, ha considerat que el fet que el jutjat de Madrid elevi el cas al Suprem és prova que el sistema judicial espanyol és "confús, difús i opac" i ha defensat que el termini que fixa la llei perquè es pronunciï la Justícia sobre la candidatura expira aquesta tarda a les 20.00 hores.

El lletrat ha defensat també que la "decisió serà final quan ens doni la raó", perquè afirma que només els afectats que han presentat el recurs podran recórrer la decisió, no així els denunciants -Partit Popular i Ciutadans. "Si hi ha una decisió en contra, anirem al Tribunal Constitucional", ha conclòs."Passi el que passi aquest combat seguirà. Si cal anar a altres instàncies anirem i tinc la convicció que és un combat que guanyarem", ha dit en el mateix sentit Ponsatí.

Comín, per la seua part, ha cridat a la "solidaritat dels demòcrates europeus" perquè donar suport a les seues reivindicacions, perquè afirma que el desafiament secessionista no respon únicament a l’interès de demanar la independència per a Catalunya sinó que es viu un "combat europeu" contra la tornada de l’"autoritarisme" a Europa.

tracking