Sánchez congela pensions, salaris públics i l'SMI fins que hi hagi un nou Govern central

La pujada de les pensions, del sou dels funcionaris i del salari mínim interprofessional (SMI) hauran d’esperar que hi hagi un nou Govern espanyol, segons va afirmar ahir l’Executiu en funcions després de celebrar l’últim Consell de Ministres del 2019. Ahir no hi va haver la tradicional roda de premsa de final d’any del president, Pedro Sánchez, una decisió atribuïda a la situació de plenes negociacions encara per a la investidura.

El Consell de Ministres sí que va aprovar un reial decret que recull mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social en el qual s’apunta que les pensions pujaran un 0,9% un cop hi hagi Executiu. Així ho va assenyalar la portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, que va ressaltar també que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) s’elevarà conforme al que acordin sindicats i patronal en el diàleg social quan es formi Govern.

Per primer cop a la democràcia uns comptes de l’Estat es prorroguen dos vegades

Al reial decret es recull la pròrroga del termini de vigència del Reial Decret del 21 de desembre pel qual es va fixar el salari mínim interprofessional per al 2019, ja que aquest deixarà de tenir efecte el proper 31 de desembre. L’Executiu al·lega que es presenten raons extraordinàries i d’urgent necessitat “que fan ineludible mantenir-ne la vigència a partir de l’1 de gener i fins que s’aprovi el reial decret de l’SMI per a l’any 2020 en el marc del diàleg social i d’acord amb el que es preveu en l’article 27 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors”.

Sobre les pensions, la ministra portaveu va dir que tan sols es farà una única revalorització del 0,9% “en el moment precís” i no dos, una del 0,25%, i una altra amb el 0,65% restant, per la despesa que suposa, no només de cost, sinó d’infraestructura logística. La normativa aprovada pel Govern de Rajoy assegurava una pujada d’almenys un 0,25% de les pensions anualment, per això es va parlar de la possibilitat d’un increment en dos fases per cobrir la promesa del 0,9% de Sánchez. En tot cas, Celaá va dir que la pujada tindrà caràcter retroactiu quan hi hagi Govern, és a dir, que tindrà efecte des de l’1 de gener. De l’SMI, va dir que el 2020 s’ajustarà atenent la conversa amb agents socials, sindicats i patronals, i “redundarà en el benefici de la gent com en altres ocasions”. A més, va aclarir que la pujada del salari mínim també s’aplicarà de manera retroactiva.

El Reial Decret aprovat ahir també inclou la pròrroga de la clàusula de salvaguarda de les pensions, que permet a treballadors acomiadats abans de la reforma d’agost del 2011 accedir a una jubilació amb les condicions establertes abans de la reforma i que afecta unes 26.000 persones.

Per una altra banda, la pròrroga de la clàusula de salvaguarda de les pensions fins al 31 de desembre del 2019 “no ha estat suficient per pal·liar els efectes que la nova regulació causaria en els treballadors que van sortir del mercat laboral en edat avançada, sense haver pogut reprendre la seua carrera professional i amb la consegüent afectació directa en les seues cotitzacions i prestacions”. En un comunicat, el Govern central ha afirmat que, per raons de seguretat jurídica i de preservació de la igualtat, se’n fa una extensió fins al final del 2020.

Segons els ministeris d’Hisenda i Treball, els comptes es prorroguen en els mateixos termes que l’any passat, de manera que el Pressupost de l’Estat per al 2020 ascendeix a 277.933 milions d’euros, que era el pressupost inicial del 2019. Els pressupostos dels organismes autònoms per al 2020 prorrogats sumen un total de 38.949 milions. El Govern central precisa que amb aquesta mesura dóna compliment a l’article 134 de la Constitució Espanyola, que estableix que si quan arribi l’1 de gener no hi ha una llei de Pressupostos aprovada per a aquest exercici es consideren prorrogats de manera automàtica els comptes de l’any anterior.

Aquesta és la primera vegada en tota la democràcia que un Pressupost es prorroga en dos ocasions, una situació a la qual s’ha arribat després que el projecte pressupostari per al 2019 fos vetat al Congrés dels Diputats i la falta d’un Govern amb plenes capacitats hagi impedit presentar uns nous comptes.