Un guàrdia civil que va assessorar els afganesos: "Et decep que no hagin estat capaços d'aguantar l'envit talibà"

Decepció, tristesa, frustració. És el que sent el tinent coronel de la Guardia Civil Ramón Clemente després d’aquest pas enrere que ha donat l’Afganistan, després que tot el que s’havia avançat s’hagi enfonsat tan ràpidament. Tenien preparació i mitjans suficients per aguantar l’envit, assegura. "Et dol, et frustra, et decep que no hagin estat capaços d’aguantar l’envit", diu a Efe aquest comandament de l’institut armat que el 2013, i durant sis mesos, va formar part del contingent espanyol que assessorava policialment i militarment les forces de seguretat i l’Exèrcit afganesos.

Clemente no deixa de preguntar-se com en tan poc temps la insurgència, els talibà, han aconseguit fer tot. Perquè l’altre Afganistan, el que van deixar el 2013, tenia "instrucció, armament i ensinistrament per poder haver aguantat sense problema". Què ha passat? És difícil donar una única resposta però el tinent coronel resumeix així una d’elles: "Hi ha una arma poderosíssima, que és la moral i la voluntat de vèncer;" "si no hi ha algú que t’animi, et lideri o et convenci que pots fer-ho, pots enfonsar-te".

LA IL·LUSIÓ DELS ESPANYOLS PER CONTRIBUIR AL CANVI

Ramón Clemente va formar part dels 17 guàrdies civils que entre maig i octubre de 2013 van traspuar en la base avançada operativa de Qala i Naw. Van ser els últims en aquesta zona, on hi havia un contingent militar espanyol molt important amb dos missions: assessorament militar (per part de l’Exèrcit) i assessorament policial (per part de la Guàrdia Civil). Quan ell i els seus companys van arribar, la Policia afganesa, que venia sent assessorada des de feia anys, ja no necessitava una contínua mentorització. Encara anaven de la mà dels guàrdies civils, però, segons relata el tinent coronel, eren ja capaces de coordinar i conduir les seues pròpies operacions policials. "Salvant les distàncies del país que era, el nivell d’instrucció de la Policia afganesa era acceptable", recalca. I insisteix que tant militars com guàrdies civils van ser allà amb "la il·lusió i el convenciment que el que vam aportar contribuïa a què alguna cosa canviés en la societat, que seríem capaços que alguna cosa fructifiqués en aquest país".

"Molts afganesos -reconeix aquest comandament- no volien que fóssim allà, però molts d’altres confiaven que el seu país pogués avançar i millorar. Aquesta és realment la gent que et fa pena. I que al final tot això s’hagi esfondrat tan ràpidament, que és una altra de les coses que d’alguna manera et sorprèn."

UN PAS ENRERE

Aquest guàrdia li preocupa el gran pas enrere que suposa l’avenç talibà. Perquè no li cap el menor dubte que tornarà a l’aplicació "estricta" de la xaria, la llei islàmica. Amb tristesa, relata a Efe dos episodis que va viure i que poden servir d’exemple per il·lustrar aquest retrocés que s’acosta. En la seua estança a la base, el contingent es va encarregar del projecte de construcció d’un mòdul per a les dones a la presó de Qala i Naw atès el lamentable estat de l’existent. Quan van anar a comprovar el resultat de l’obra, a Clemente li va cridar l’atenció que una menor estigués reclosa. Va preguntar i li van respondre que havia comès un delicte: no va voler casar-se amb l’home amb qui la van prometre. Només havien passat tres dies i Clemente va acudir a un poble aïllat, regit encara per les seues normes ancestrals, per l’ancià savi que imposa la seua llei. També allà una menor s’havia escapat per fugir d’un matrimoni no consentit, però va ser descoberta. El seu pare va acudir a l’ancià per demanar consell i aquest només li’n va donar un: lapidar-la. Davant de la desesperació del pare, l’ancià li va donar una altra solució. Si no volia que la seua filla patís, podia pegar-li un tret al cap. I això va fer. Els espanyols del contingent van acudir a aquest lloc per explicar a la població que ja hi havia lleis a l’Afganistan, que això ja no es podia fer. Millor la presó que la lapidació. Fins i tot respectant les seues creences i tradicions, alguna cosa s’havia avançat, perquè molts "volien un Afganistan millor". "No anava a ser un país a l’ús d’Occident, però una mica millor sí. I ho aconseguim. Durant el temps que vam ser allà van ser moltes les millores", emfatitza el tinent coronel. Ara, amb els talibà en el poder, "el pas enrere serà encara més gran".