Forcadell creu que la repetició del judici a la Mesa és "maltractament"

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell considera que la repetició del judici a la Mesa del 2017, presidida per ella mateixa, és "maltractament". "És un cas de maltractament fer-los tornar a passar el que van passar; sempre és un tràngol passar per un tribunal, sempre és difícil i costa molt", ha criticat Forcadell a les portes del TSJC, on ha afegit que això implica que "la repressió es continua acarnissant amb l'independentisme". Forcadell, que ja va ser jutjada per aquests fets però al Tribunal Suprem, ha remarcat que a la cambra legislativa "s'hi ha de poder parlar de tot" amb els únics límits en el respecte als drets humans. "Si no és així, al Parlament hi entra la censura i no és democràtic, i això no ho podem permetre", ha dit. L'expresidenta del Parlament ha remarcat que l'únic delicte que va cometre la Mesa va ser "defensar la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença aquest dimarts el judici repetit contra la Mesa del Parlament del 2017, després que el Tribunal Suprem ordenés tornar-lo a fer per falta d'imparcialitat dels president, Jesús María Barrientos, i del magistrat Carlos Ramos, ponent de la sentència. L'alt tribunal català havia condemnat Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó per desobediència per haver tramitat iniciatives parlamentàries relacionades amb el 'procés' que va concloure amb el referèndum de l'1-O. Van ser condemnats un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros cadascun, mentre la cupaire Mireia Boya va ser absolta.

El tribunal original estava format pels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos, que era el ponent, i Jordi Seguí. Simó va recusar els dos primers, però la petició va ser denegada pel TSJC i, després de la sentència, acceptada pel Suprem. Ara, el nou tribunal estarà presidit per Fernando Lacaba i format també per Francesc Segura i Maria Jesús Manzano.

Aquest dimarts serà el torn de les qüestions prèvies i l'interrogatori dels acusats. Per a dimecres està previst l'interrogatori de set testimonis, com altres membres de la Mesa com José María Espejo Saavedra i David Pérez, l'expresident del Parlament, Ernest Benach, i els lletrats Antoni Bayona, Xavier Muro i Pere Sol. Dijous està prevista la presentació dels informes finals i l'últim torn de paraula.

El Suprem va anul·lar la sentència perquè va considerar vulnerat el dret dels acusats a un tribunal imparcial, ja que dos dels magistrats havien exterioritzat en resolucions prèvies una presa de posició explícita sobre qüestions que van constituir objecte essencial del judici. El Suprem remarca "l'acreditada trajectòria professional dels magistrats que van ser recusats", i creu que la seva presa de posició inicial podria haver-se modificat davant de l'existència de nous arguments o circumstàncies, però afegeix que "aquesta no és la qüestió".

L'alt tribunal argumenta que el dret a ser jutjat per un tribunal imparcial no es resol amb un tribunal competent i capacitat disposat a canviar les seves posicions inicials ja exterioritzades. El dret fonamental, continua, exigeix que els integrants del tribunal "compareguin a l'acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que allà han de ventilar-se, sense cap qualsevol tipus de prejudici valoratiu". "La partida ha de començar amb el marcador a zero", afegeixen els jutges.

En el seu recurs, Simó remarcava que Barrientos i Ramos van formar part de la sala que va admetre a tràmit les tres querelles que van donar lloc a la causa, i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions. En les resolucions, i particularment en una del 2017, els dos magistrats haurien adoptat de forma explícita, segons la recurrent, una presa de posició clara sobre diverses qüestions de la causa.

La fiscalia demanava les mateixes penes que va imposar el TSJC, també per a Boya. L'Advocacia de l'Estat sol·licitava el mateix excepte per a Boya, per a qui rebaixava la inhabilitació a 16 mesos. Per la seva banda, l'acusació popular de Vox demanava inicialment 12 anys de presó per grup criminal, 20 anys d'inhabilitació per desobediència i 3,2 milions d'euros de multa a cadascun, petició que després va rebaixar només a desobediència. L'altre membre de la mesa processat, Joan Josep Nuet, va ser jutjat i condemnat a vuit mesos d'inhabilitació pel Tribunal Suprem en ser aforat com a diputat al Congrés de Diputats.