Ferides obertes, 20 anys després

El record per les 193 vides que es van perdre l’11 de març a Madrid, arrabassades per la barbàrie terrorista, i dels gairebé 2.000 ferits que continuen tenint present els atemptats jihadistes va complir ahir 20 anys amb diversos homenatges que, com altres anys, també van estar marcats per la divisió entre les associacions de víctimes i els retrets de polítics d’un i un altre costat a l’adversari.

Mentre que el rei Felip VI defensava la necessitat de visibilitzar les víctimes del terrorisme, “una referència ètica” que representen “la grandesa de la democràcia i la seua fortalesa”, el president del Govern, Pedro Sánchez, per la seua part, va apel·lar que l’aniversari dels atemptats islamistes sigui de record a les víctimes però també de reivindicació de la convivència i el respecte com el millor antídot contra el terrorisme i el que ha considerat el seu caldo de cultiu: el fanatisme i la intolerància.Per la seua banda, la presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Maite Araluce, va recriminar a Sánchez la seua absència en el tradicional acte commemoratiu dels atemptats de l’11M al parc madrileny d’El Retiro i el va advertir que “no silenciarà les víctimes”.Amb tot, Madrid, epicentre dels sanguinaris atemptats als trens, va acollir també l’acte institucional de la Comunitat i de l’ajuntament de la ciutat a la Reial Casa de Correus. L’alcalde, José Luis Martínez Almeida, va cridar a recordar les víctimes, que “són un far de llum que guia la societat”. Centenars de persones també es van donar cita a l’estació d’Atocha per retre un sentit homenatge a les víctimes amb un missatge de memòria sobre el que va ocórrer i una petició de “veritat, justícia i reparació”. L’AVT, per la seua part, va alliberar un total de 192 globus blancs en un acte al Bosc del Record del Parc d’El Retiro, en memòria de les víctimes dels atemptats jihadistes.

Aznar insisteix que “cap document descartava l’autoria d’ETA”

La fundació FAES, que lidera l’expresident José María Aznar, va defensar ahir el paper del Govern espanyol durant els atemptats de l’11M del 2004. En una anàlisi publicada ahir dilluns coincidint amb el vintè aniversari de l’atac islamista, l’entitat indica que l’executiu espanyol “no va ignorar cap informe policial o d’intel·ligència que contradigués la seua actitud o la seua política de comunicació durant aquelles jornades”. “La direcció del CNI va desmentir en el seu dia informacions que li atribuïen, ja per al dijous 11 o el divendres 12, un coneixement sòlid de la pista islàmica. Mai va arribar a mans del Govern cap document oficial que descartés definitivament l’autoria etarra i afirmés sense titubejos la responsabilitat jihadista”, apunta la fundació. Des de FAES lamenten que vint anys després de la massacre “la polèmica primi sobre les institucions”.El secretari d’Àrea Institucional i Grans Ciutats del PSOE, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, va exigir al PP que demani disculpes a les víctimes de l’11M en el vintè aniversari d’atemptat terrorista per “anteposar el seu interès electoral a la veritat” i “mentir” als espanyols a l’assenyalar la banda terrorista ETA com a responsable.Els atemptats van tenir lloc tot just tres dies abans de les eleccions generals i el Govern d’Aznar es va negar al llarg d’aquestes jornades a descartar que fossin obra d’ETA i admetre la via jihadista, malgrat les pressions de la resta dels partits. Amb les proves en contra, el candidat del PP, Mariano Rajoy, que partia com a clar favorit, va perdre finalment les eleccions davant de José Luis Rodríguez Zapatero.

Junts demana investigar la responsabilitat estatal en el 17A

Junts vol que la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils investigui la relació entre els serveis secrets espanyols i l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, així com la seua responsabilitat en el fet que la cèl·lula accedís amb facilitat als precursors que volien utilitzar com a explosius. Així consta en la proposta de pla de treball que va registrar el 7 de març, que també reclama la desclassificació de documents del CNI sobre els atemptats. Entre d’altres, Junts recorda que hi ha “dubtes raonables” sobre si Es-Satty continua viu.