El Congrés aprova la llei d'amnistia mirant les eleccions catalanes

El Congrés va donar ahir llum verda a la llei d'amnistia en un ple en què els socis del Govern i PP i Vox van tornar a enredar-se en un tens debat, aquesta vegada amb la vista també posada en les eleccions a la Generalitat del maig. Ara la norma seguirà la tramitació al Senat, on el PP previsiblement la mantindrà bloquejada durant dos mesos.

El ple del Congrés va aprovar ahir la llei d’amnistia en un debat que va enfrontar de nou el PSOE i els socis d’investidura contra PP i Vox i que va estar marcat per l’avenç electoral a Catalunya. Com estava previst, el text va quedar aprovat amb 178 vots a favor, els de PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Després de quatre mesos de tramitació i al segon intent, la llei va rebre llum verda per part de la Cambra baixa. Ara el text passarà al Senat, on previsiblement el Partit Popular –que compta amb majoria absoluta– aprofitarà els dos mesos de què disposa per provar de torpedinar-la. Després d’aquest període la norma hauria de tornar tal com està al Congrés, per a la seua aprovació definitiva a finals de maig o principi de juny. L’aplicació quedarà en mans dels jutges i la llei haurà de superar altres esculls en forma de recursos i qüestions prejudicials.

Durant el debat, ERC i Junts van celebrar el pas que suposa l’aprovació de la norma, però van avisar el Govern que aquest és només el primer esglaó del camí cap a la independència. En concret, els republicans van apuntar que el següent que ha d’arribar és la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, mentre que els juntaires van deixar clar que amb aquesta iniciativa “només es gira full de la repressió”. Però amb la convocatòria electoral del 12 de maig de fons, els arguments a favor i en contra de la norma no van ser l’únic que van copar els discursos dels partits. El portaveu del PSOE, Patxi López, que va intervenir en el ple en absència del president Pedro Sánchez, que només va acudir a la votació, va afirmar que “l’aprovació de l’amnistia tindrà resposta a les urnes” i servirà per “obrir un nou temps de retrobament” a Catalunya. “Espanya, lluny de trencar-la, l’estem unint i vertebrant amb les nostres polítiques”, va asseverar. Per la seua part, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va advertir l’Executiu que “els comicis catalans marcaran l’inici del final del Govern de Sánchez” i va concloure que la llei és “submissió” i “divideix Catalunya en dos”.

Esquerra i Junts, entre les abraçades i les crítiques

Aconseguir una amnistia que emparés els encausats pel procés fa anys que és un objectiu per als partits independentistes. Per això els diputats d’ERC i Junts es van fondre en abraçades minuts després que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, donés per aprovada la proposició de llei que empara la mesura. Ambdós formacions, la relació de les quals no travessa el millor moment, van mostrar també sintonia a l’alertar que aquest és només el primer pas cap a l’anhelat referèndum d’independència. Però no tot ahir van ser bons gestos i similituds. Els exsocis de la Generalitat també van aprofitar per culpar-se del retard de la tramitació de la llei, així com de l’avenç electoral a Catalunya arran de fracassar els pressupostos al Parlament.

Els comuns volen avançar ara en altres qüestions

Els comuns van celebrar l’aprovació de l’amnistia afirmant que ara ja no hi ha “excuses” perquè a Catalunya es pugui avançar amb altres “aspectes importants”. Així va dir que cal debatre el model de país a construir, si amb un teixit productiu viu o apostant per la “ludopatia, el consum de drogues o l’aigua que ja no tenim”, fent referència al Hard Rock, escull que va tombar el pressupost català.

PNB i Bildu celebren el final de la “repressió”

PNB, EH Bildu i el BNG van celebrar ahir l’aprovació de la llei d’amnistia i es van afegir a les forces catalanes al denunciar “una persecució obsessiva de l’alta judicatura espanyola”, en una velada referència als jutges. En la mateixa línia, van defensar que la norma és una eina útil per afrontar “un conflicte institucional” irresolt, la qüestió territorial, i “tancar un cicle polític dramàtic”.

Abascal titlla el Govern central de “corrupte”

El líder de Vox, Santiago Abascal, va acusar el president del Govern, Pedro Sánchez, de vendre la sobirania d’Espanya en favor d’un “cogovern integrat per Mohamed VI i Puigdemont” i va titllar de “colossal acte de corrupció” la votació amb què es va aprovar la llei d’amnistia, assegurant que humilia els espanyols i els “roba la dignitat”. En aquesta línia, va demanar a l’Executiu central un avenç electoral.