SEGRE

POLÍTICA ECONOMIA

Aragonès planteja un finançament com el del País Basc, però amb quota de solidaritat

La Generalitat recaptaria tots els impostos i passaria a ingressar i gestionar 52.000 milions, el doble que ara

El pla contempla una transferència a l'Estat pels seus serveis i al fons territorial

Pere Aragonès rebent ahir de mans de la consellera d’Economia, Natàlia Mas, la proposta de “finançament singular”.

Pere Aragonès rebent ahir de mans de la consellera d’Economia, Natàlia Mas, la proposta de “finançament singular”. - EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Generalitat va plantejar ahir una remodelació del finançament perquè Catalunya recapti la totalitat dels impostos, en comptes de l’actual 9%, i que a canvi transfereixi dos partides a negociar amb l’Executiu central: una pels serveis que l’Estat presta a la comunitat i una altra a tall de contribució “a l’equitat entre territoris”.

Amb aquesta proposta de “finançament singular” a l’estil de la del País Basc, presentada per la consellera d’Economia, Natàlia Mas, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, l’Executiu ambiciona una “sobirania fiscal plena” i sortir del règim comú de finançament autonòmic, segons el qual l’administració central recapta la majoria dels impostos i en transfereix després una part a les autonomies. L’objectiu final és reduir el dèficit fiscal de Catalunya, xifrat en 22.000 milions d’euros.

Segons aquest model, l’administració catalana recaptaria i gestionaria el 100% dels impostos que es paguen a Catalunya, inclosos l’IVA, l’IRPF, l’impost sobre societats o els impostos especials. Això comportaria que dels poc més de 25.600 milions recaptats el 2021 (al marge dels gairebé 4.900 milions de tributs ja propis), la Generalitat passaria a ingressar potencialment fins gairebé 52.000 milions, segons càlculs de la conselleria. El Govern planteja a més “dos instruments addicionals” una vegada ingressat el 100% dels tributs: el pagament per serveis que l’Estat presta a Catalunya (la qual cosa s’assembla a la quota basca) i una aportació a “un fons de reequilibri territorial”. En els dos casos, les partides s’acordarien amb el Govern central i es revisarien periòdicament.Mas va assegurar que aquesta proposta és “compatible amb l’Estatut, amb la Constitució i amb el dret comunitari” i va defensar que és “perfectament viable tant des del punt de vista tècnic com jurídic”, de manera que la seua implementació és només qüestió de “voluntat política”. En aquest sentit, va recordar que en el marc de la investidura de Pedro Sánchez, ERC i PSOE van acordar constituir durant el primer trimestre del 2024 una comissió bilateral per, entre altres punts, “aconseguir un finançament adequat per a Catalunya”. El document remarca que és el segon o tercer territori que més aporta per càpita, però el desè en recursos rebuts i el catorzè si s’afegeix el diferencial de preus pel cost de la vida. Això fa que el dèficit fiscal calculat pel Govern sigui del 8% del PIB català, que s’ha de sumar a les inversions pressupostades i no executades.

El Govern central advoca per debatre-ho amb la resta de territoris

El Govern central va respondre a la proposta de finançament singular plantejada per la Generalitat afirmant que el model s’ha de debatre conjuntament amb la resta de territoris. “Venen propostes per part de Catalunya, però n’hem rebut també d’altres comunitats”, va apuntar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. El model plantejat des de Barcelona es basa en la “sobirania fiscal plena” i implicaria que el Govern gestionés i recaptés tots els tributs. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per la seua part, va insistir en la necessitat de reformar el finançament autonòmic amb un debat que inclogui totes les comunitats, també les del Partit Popular. “La posició del Govern és molt clara, impulsarem una reforma del sistema en la seua globalitat, per a totes les comunitats del règim comú, inclosa Catalunya”, va afirmar. Per la seua part, l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) va alertar que la cessió a Catalunya de tota la capacitat tributària implicaria “un cop als principis d’igualtat entre els espanyols i els territoris, a la capacitat econòmica i a la justícia fiscal establerts a la Constitució”.Per una altra banda, des de Sumar, el seu portaveu al Congrés, Íñigo Errejón, va retreure a ERC que la Generalitat llanci la seua proposta fiscal amb finalitats electorals, ja que podia haver-ho fet quan s’estaven discutint els pressupostos catalans i negociava un “macrocasino” amb el PSC, amb referència al projecte Hard Rock. Des de Mollerussa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va qualificar la proposta de l’Executiu de “pamflet electoral” (més informació a la pàgina 4).

La Generalitat descarta aparcar la taula de diàleg entre governs

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va descartar ahir aparcar les taules de negociació amb l’Estat malgrat la convocatòria d’eleccions al Parlament per al 12 de maig. “Hem treballat fins a l’últim dia”, va recalcar en roda de premsa posterior al Consell Executiu, deixant clara la seua aposta per mantenir espais com el de la taula de diàleg i per abordar Rodalies i finançament.Malgrat tot, va evitar concretar si hi haurà més reunions de la taula de diàleg amb el Govern, al·legant que quan hi hagi novetats sobre això ho comunicaran. La reactivació d’aquest espai de diàleg era un acord entre PSOE i ERC.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking