POLÍTICA INSTITUCIONS
PP i Vox eliminen l'Oficina Anticorrupció a les Balears
Primera comunitat a fer-ho a l'aprovar la llei de transparència dels populars
Els socialistes sospesen acudir al Constitucional
La presidenta de les Balears, Marga Prohens, al Parlament balear. - EFE
El ple del Parlament balear va aprovar ahir, amb els vots del PP i Vox, el tancament de l’Oficina Anticorrupció de les Illes Balears en el termini de sis mesos. Amb aquesta mesura, es converteix en la primera comunitat autònoma que elimina un organisme d’aquestes característiques. La clausura d’aquest òrgan, creat el 2016 com una iniciativa de Podem, era un compromís electoral dels partits que lideren Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, que denuncien la suposada parcialitat de l’Oficina. La seua clausura està inclosa en l’anomenada llei de transparència i control dels càrrecs públics, impulsada pel PP i que va tirar endavant amb el suport de Vox, davant els vots en contra dels partits de l’oposició.
L’aprovació de la norma ja suposa, en el moment de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), la supressió del càrrec de director de l’Oficina Anticorrupció, que fins ara exercia Tòfol Milan. Al marge de l’eliminació de l’òrgan, la norma contempla que les declaracions de patrimoni i activitats dels alts càrrecs públics passaran a ser parcialment confidencials i que les denúncies no podran presentar-se emparant-se amb l’anonimat. De moment, serà un ens dependent de la conselleria de Presidència qui custodiï els expedients que estan en tramitació. La norma crea el Registre de Transparència com a òrgan administratiu adscrit al Parlament i la Mesa. Aquest registre, diu la llei, tindrà caràcter reservat i, a més, qualsevol accés quedarà registrat.El diputat del PP balear Mauricio Rovira va defensar la iniciativa i es va referir a l’Oficina Anticorrupció com a “oficina socialista de persecució de l’oposició”. A més, va assegurar que les declaracions de béns i activitats continuaran sent “obligatòries i accessibles”. Els socialistes van acusar el Partit Popular d’actuar “per revenja” i van criticar que el Govern balear, que encapçala la popular Marga Prohens, es converteixi en jutge i part. A més, estudien la possibilitat de recórrer la norma al Tribunal Constitucional.
