Sánchez portarà a l'ONU i a la UE les normes de memòria de PP i Vox

El Govern de Pedro Sánchez portarà les lleis sobre memòria històrica que preparen els governs de PP i Vox a Aragó, País Valencià i Castella i Lleó davant de les Nacions Unides, al Parlament europeu i al Consell d’Europa, al considerar que són contràries als valors recollits en la llei de memòria democràtica aprovada la passada legislatura i impulsada per l’Executiu de coalició de PSOE i Unides Podem.

En concret, l’Executiu central té intenció d’elevar aquesta qüestió davant del relator especial sobre Veritat, Justícia i Reparació i el relator d’Execucions Extrajudicials de Nacions Unides, davant del Parlament Europeu i també davant del Consell d’Europa, per la seua “gravetat”. El Govern de l’Estat ja va anunciar a començaments d’aquesta setmana que també recorrerà les diferents normatives davant del Tribunal Constitucional si aquests territoris no retiren els punts de les iniciatives que, segons el seu parer, vulneren l’esperit de la llei a nivell estatal.Davant de l’ONU la seua intenció és recórrer a ambdós relators perquè avaluïn la conformitat d’aquestes mesures “amb les millors pràctiques i els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de Drets Humans. A la Unió Europea, invocaran “la possible violació de diverses disposicions del Conveni de Drets Humans i a més promouran un debat urgent a l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa “per analitzar la derogació de les lleis de memòria autonòmiques”.El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va informar que ja ha donat instruccions per traslladar aquesta qüestió davant de l’ONU.Per la seua part, el president del Govern, Pedro Sánchez, va visitar ahir per sorpresa el laboratori forense al Valle de Cuelgamuros per conèixer de primera mà els treballs de l’equip forense que treballa en l’exhumació de 160 víctimes “les restes de les quals han estat reclamades pels seus familiars i es troben a les criptes”, va indicar l’Executiu. La visita no figurava en l’agenda oficial del Govern central i va ser rebuda amb indignació per les famílies dels allà enterrats, ja que a elles no “se’ls ha permès mai accedir-hi”.