Aragonès avisa que “l'amnistia ha deixat de ser impossible, com passarà amb el referèndum”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar ahir que la llei d’amnistia “és inevitable” i va avisar que aquesta “va deixar de ser inconstitucional i impossible d’un dia per l’altre, com passarà amb el referèndum”. Així es va pronunciar a la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat, on va defensar la norma davant de barons del PP que, encapçalats per la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, van insistir a criticar amb duresa el text pactat entre els partits independentistes i el PSOE. “Per molt que es cridi, l’amnistia serà inevitable”, va recalcar el president, abans d’afirmar que aquesta llei ha de servir “per reparar part del dolor causat per la repressió”. En aquest sentit, va remarcar que la norma serà una realitat malgrat que diversos dirigents socialistes, com el líder del PSC, Salvador Illa, asseguressin que seria “impossible”. En aquest sentit, va defensar que aquesta norma “és el camí” per “consolidar la via de la negociació” que acabi en el referèndum. Aragonès va reivindicar la seua presència al Senat per “defensar” Catalunya “davant de l’odi i el menyspreu”. Va denunciar que “l’actual sistema de finançament és una llosa insuportable per a Catalunya” i va afegir que “si alguna vegada volen seduir-la, atreveixin-se a guanyar democràticament i no per imposició”.

El president va escoltar els set barons del PP que van anar al ple, al qual no van acudir membres del Govern espanyol ni presidents socialistes, la qual cosa va provocar les crítiques dels populars. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va assegurar que l’amnistia és “un cop contra la unitat nacional i l’Estat de dret” i va advertir que “serà imparable si no reaccionem a temps”. També va rebutjar el referèndum i va dir que “Catalunya no és una nació sobirana” perquè “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, és única i indivisible”. El president murcià, Fernando López Miras, va afirmar que l’amnistia “torpedina” els “èxits de la Transició” i l’aragonès, Jorge Azcón, va dir que el finançament singular que proposa el Govern és un “greuge sense precedents” per a la resta del territori. D’altra banda, el Senat va aprovar un informe del PP que afirma que l’amnistia “deixa desprotegit l’Estat de les Autonomies”. Va tirar endavant amb l’aval del PP, UPN i Vox i els vots en contra del PSOE i els seus socis parlamentaris. Socialistes, ERC i Junts van presentar vots particulars al text i van acusar el PP de fer un “ús partidista del Senat”. La senadora de Junts Maria Teresa Pallarés va criticar “l’aquelarre” del PP contra l’amnistia i va assegurar que es tracta d’una llei “sòlida”. Per la seua banda, el socialista Juan Espadas va reivindicar la norma com a mesura “excepcional” i va emmarcar el referèndum que Aragonès reclama en la campanya de les eleccions catalanes.

El fiscal general rebutja informar la Cambra Alta sobre la norma

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va reiterar ahir la negativa a informar el Senat sobre la llei d’amnistia a l’insistir que no té competència per emetre informes sobre “proposicions de lleis que es trobin en tramitació en seu parlamentària”. Va contestar en aquest sentit a la Cambra Alta, després que la mesa del Senat, amb majoria del PP, reclamés al març al Consell Fiscal que fes un informe sobre la norma. García Ortiz ja havia rebutjat una altra petició del Senat al gener, quan la llei ni tan sols havia arribat a la Cambra.

Un jutge difon una guia per ‘esquivar’ la llei després que s’aprovi

Un membre de la Plataforma Cívica per la Independència Judicial i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa va compartir el passat 20 de març en un xat corporatiu de la judicatura espanyola una guia perquè els magistrats sàpiguen com intentar driblar la llei d’amnistia després de l’eventual entrada en vigor. Segons va publicar ahir el diari Ara, aquest magistrat planteja “qüestions d’inconstitucionalitat” o bé plantejar dubtes al Tribunal de Justícia de la UE sobre la seua aplicació en relació amb el dret comunitari.