L'advocat de la UE afirma que l'Eurocambra no podia negar l'escó a Carles Puigdemont

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el polonès Maciej Szpunar, va concloure ahir que l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín havien de ser eurodiputats després de la proclamació dels resultats de les eleccions europees del 2019, malgrat que l’Eurocambra va rebutjar llavors entregar-los els respectius escons. Per això, Szpunar va defensar anular la decisió del Tribunal General de la UE (TGUE) del juliol del 2022, que va declarar inadmissible el recurs de Puigdemont i Comín. En una opinió no vinculant, l’advocat general del TJUE va considerar que el TGUE va fer “cas omís” de la sentència pel cas d’Oriol Junqueras, que reconeixia que els parlamentaris tenen la condició d’eurodiputats des de la seua elecció. A més, afegeix que el Parlament Europeu “va posar en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats”.

D’aquesta manera, Szpunar contradiu el TGUE, que el 2022 va considerar inadmissible el recurs de Puigdemont i Comín al considerar que el llavors president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, es va limitar a prendre nota de la situació jurídica dels dos polítics, els noms dels quals no figuraven a la llista d’eurodiputats electes notificada per la Junta Electoral Central per no haver jurat la Constitució. Puigdemont i Comín van obtenir el seu escó el mes de desembre del 2019, quan el llavors president de l’Europarlament, David Sassoli, els va admetre.Encara que l’opinió de Szpunar no és vinculant, s’espera que la sentència final que el TJUE emetrà pròximament segueixi les seues orientacions.Puigdemont va assegurar ahir que “algú haurà de donar explicacions per haver violat drets fonamentals dels electors europeus”, amb referència a Tajani. “Teníem davant el Parlament Europeu, l’Estat espanyol i els seus aliats, però això mai no ens ha dissuadit del convenciment que teníem raó”, va afegir. ERC va subratllar que la seua “lluita antirepressiva” ha beneficiat “tots els afectats”.El ministre Félix Bolaños va assenyalar que el suport de Szpunar a Puigdemont “no tindrà efectes pràctics, perquè ja se li ha reconegut la seua condició d’eurodiputat”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va demanar a la Fuliola a Puigdemont que “se sotmeti” a totes les resolucions judicials (vegeu la pàgina 14).La decisió de l’advocat general del TJUE arriba en plena precampanya de les eleccions catalanes. En aquest context, el president i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, va acusar Puigdemont de parlar “només de si mateix” i va assegurar que el PSC està “més preocupat per no incomodar el Govern de l’Estat que per defensar Catalunya”. El socialista Salvador Illa va prioritzar formar un govern “per sobre d’ideologies i partits” si és president i arribar a un “pacte de finançament” amb l’Estat per desplegar el consorci tributari previst a l’Estatut del 2006.Per la seua part, el candidat de Junts farà cada dia un míting electoral a Argelers, i el partit habilitarà autobusos per territoris des de Catalunya perquè militants i simpatitzants acudeixin als esdeveniments. Aquests arrancaran el dia 26, i el 7 de maig el partit contractarà busos des de Lleida, el Pirineu i Aran.

La majoria d’investigats pel cas Tsunami estan a l’exili

Almenys vuit dels dotze investigats per l’Audiència Nacional o el Tribunal Suprem per la seua presumpta relació amb Tsunami Democràtic estan a l’exili a l’espera de l’eventual entrada en vigor de la llei d’amnistia. L’anunci per part del dirigent d’Òmnium Cultural Oleguer Serra que fa gairebé mig any que va fixar la seua residència a Suïssa va provocar ahir que dos investigats més, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó, hagin revelat que també s’han instal·lat al país helvètic en els últims mesos. A Suïssa viuen, precisament, tant la secretària general d’ERC, Marta Rovira, com el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg. A aquests noms s’han d’afegir els de l’expresident Carles Puigdemont, Jaume Cabaní –a qui la Justícia espanyola relaciona amb el finançament de la plataforma Tsunami– i el banquer italià Nicola Flavio Giulio, que també haurien fixat el seu domicili fora d’Espanya.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que la marxa d’aquests periodistes, polítics, empresaris i activistes és una “mostra clara que la repressió continua”. “L’amnistia donarà resposta, és una causa absurda pròpia de la inquisició”, va afegir. Laia Estrada, de la CUP, va advertir que “la maquinària repressiva de l’Estat” no s’aturarà fins a aconseguir la independència de Catalunya.Per la seua banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va donar suport a la tasca judicial desenvolupada en la instrucció del cas Tsunami per presumpte terrorisme, si bé va ressaltar que “els conflictes polítics es resolen en política”.

Boye defensarà l’amnistia al Senat davant de la majoria del PP

L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, i el catedràtic en dret penal Manuel Cancio compareixeran a petició de Junts i ERC, respectivament, a la comissió del Senat que analitza la llei d’amnistia. Tots dos defensaran la norma en una comissió que el PP va forçar en el marc de les iniciatives contra la llei a la Cambra Alta. ERC va assegurar que Cancio és una “veu experta de reconegut prestigi” que pot “parlar clar de la constitucionalitat i legitimitat de la llei”.Pel seu costat, els populars van presentar la seua llista de vuit compareixents, entre els quals destaquen la presidenta de la conservadora Associació de Fiscals, Cristina Dexeus. El PSOE ha cridat, entre altres, l’exsecretari d’Estat de Justícia amb Zapatero, Luis López Guerra.En un altre ordre de coses, els comuns van acordar amb Sumar disposar del segon lloc de la candidatura a les eleccions europees, que ostentarà l’exdiputat Jaume Asens.