SEGRE

POLÍTICA CATALANA

La Mesa del Congrés defensa la llei d'amnistia davant del Senat

El PSOE acusa el PP de “deslleialtat institucional” i d'“antisistema”

Divisió d'opinions sobre la reforma entre els experts convocats que l'analitzen

El principal advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, entrant als tribunals al novembre.

El principal advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, entrant als tribunals al novembre. - EDUARDO PARRA / EUROPA PRESS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Mesa del Congrés dels Diputats va acordar ahir, amb els vots de la majoria conformada per PSOE i de Sumar i el no de Partit Popular i Vox, rebutjar la petició del Senat –controlat pels populars– d’aturar la tramitació de la llei d’amnistia. La Mesa de la Cambra Baixa ho va fer partint d’un informe dels lletrats molt contundent que acusa el Senat de pretendre una “clara ingerència” en l’autonomia parlamentària. El document, de 14 pàgines, afirma que el Senat pretén “assumir funcions de fiscalització del funcionament intern” del Congrés.

El vicesecretari de la Mesa, Alfonso Gómez de Celis, que va acusar als populars d’“antisistema”, va assegurar que la Mesa ha adoptat aquesta decisió perquè tots els passos que s’han fet en el ple sobre la llei d’amnistia “tenen presumpció de constitucionalitat”, i “només el Tribunal Constitucional és competent per dirimir si algun dels passos no compleix la Constitució”. “No hi ha cap altre òrgan competent per dir-ho”, va recordar.Mentrestant, el president del Senat, Pedro Rollán, va redoblar l’enfrontament amb el Congrés i va afirmar en una nota que la Mesa del Congrés “no té competència per respondre al conflicte plantejat pel ple del Senat”, perquè al seu criteri qui ha de decidir si el Congrés retira o no la llei d’amnistia “és el ple de la cambra baixa, i per tant, la Mesa no és competent per respondre usurpant” aquesta funció “a tots els diputats”.

El Congrés i el Senat es culpen de desvirtuar la Constitució amb la reforma de la llei d’amnistia Els experts tampoc no es posen d’acord en la constitucionalitat de la reforma de la llei

D’altra banda, les primeres compareixences d’experts per analitzar al Senat la llei d’amnistia als encausats del procés han evidenciat la divisió del món jurídic entorn de la norma. Així, els catedràtics de Dret Penal de la Universitat Complutense, Enrique Gimbernat, i de la Universitat Autònoma de Madrid, Manuel Cancio, van mostrar posicionaments oposats sobre punts com la constitucionalitat o la justificació de la llei. Aquestes intervencions, celebrades en la comissió Constitucional i de Justícia de la cambra alta a petició del PP i ERC, respectivament, també van mostrar la disparitat de posicions sobre elements com la seua validesa en el context internacional.Gimbernat, que va ser el primer a intervenir a la comissió Constitucional i de Justícia, va afirmar amb rotunditat que l’amnistia és clarament inconstitucional. “Correspon al rei exercir el dret de gràcia seguint la llei, i no podrà autoritzar indults generals. D’aquí es deriva la meua opinió”, va dir. En aquest sentit, va dir que si els indults generals estan prohibits a la Carta Magna, més ho està encara l’amnistia, que té un caràcter més ampli jurídicament.Cancio, proposat per ERC per defensar la llei d’amnistia al Senat, va argumentar per la seua part que la norma és viable i legal. “En abstracte, i sense considerar els continguts, és perfectament constitucional”, va assegurar. A més, va considerar “cridaner” que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón “despertés” la causa de Tsunami Democràtic quan va començar a tramitar-se aquesta mesura pactada entre el PSOE i les formacions independentistes.

Fiscalia reclama 3,1 milions a Puigdemont

La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha mantingut la petició de 3,1 milions d’euros de forma conjunta i solidària a l’expresident Carles Puigdemont i a 34 excàrrecs més de la Generalitat per la presumpta responsabilitat comptable per la suposada desviació de fons per al referèndum de l’1-O i l’acció exterior del Govern català. El fiscal Manuel Martín-Granizo es pronuncia així en un escrit de conclusions, després que la consellera del departament segon de la Secció d’Enjudiciament, Elena Hernáez, li donés un termini de 10 dies perquè presentés la seua postura. El fiscal insisteix que “el menyscapte és real i efectiu” i “es troba plenament individualitzat, amb identificació de cada un dels actes que van donar lloc al perjudici”. Defensa que està “acreditat” que “van ser els actes desplegats pels demandats els que van donar lloc a la producció del perjudici (...) sense que existeixi cap dubte sobre que els danys resulten objectivament imputables a la seua conducta”. Considera pertinent mantenir la reclamació de 3,1 milions d’euros: 883.695 euros per les despeses de referèndum i 2.209.503 euros per les despeses d’acció exterior. Reclama l’esmentat import de forma conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del mateix Tribunal de Comptes, que havia previst una responsabilitat comptable d’uns 9,5 milions d’euros.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking