El desallotjament d'universitaris propalestins a Califòrnia, nou problema per a Joe Biden

La tensió generada per les protestes propalestina i en contra de la guerra de Gaza en universitats dels EUA no cedeix, i la Universitat de Califòrnia (UCLA) va viure ahir a la matinada un nou episodi d’aldarulls i forcejaments entre manifestants i policies, que es va saldar amb la detenció de 132 persones. Uns 250 policies van entrar al campus i van desallotjar els campaments aixecats fa més d’una setmana pels estudiants que es manifesten en favor de Palestina, i que havia estat atacat la nit anterior per un grup d’activistes proisraelians. Segons mitjans locals, entre 300 i 500 estudiants s’havien atrinxerat en aquests campaments, i hi havia 2.000 persones més a l’entorn de les barricades per donar-los suport. L’operació policial va derivar en càrregues i moments de tensió, i els agents van llançar bengales i van tombar barricades aixecades pels estudiants.

El portaveu de la Patrulla de Camins de Califòrnia, Alejandro Rubio, va descartar que hi hagi ferits i va dir que els manifestants van llançar extintors i botelles d’aigua als policies. Abans de la intervenció policial, l’UCLA havia advertit els manifestants que podien estar cometent un delicte, i va avisar els estudiants que s’arrisquen a “mesures disciplinàries”, entre les quals l’expulsió.Les protestes universitàries han deixat imatges de violència i repressió policial en les últimes dos setmanes, i s’han saldat amb la detenció d’uns 1.600 detinguts, 300 dels quals dimecres, en una jornada marcada pel desallotjament que la policia va efectuar a l’edifici Hamilton Hall de la Universitat de Colúmbia.

El Senat d’Arizona avala derogar una llei del 1864 que prohibeix avortar amb penes de 5 anys de presó

El president dels EUA, Joe Biden, va trencar ahir el silenci sobre les protestes i va condemnar la “violència” dels manifestants, alhora que es va negar a reconsiderar les seues polítiques envers Israel. Va criticar els casos d’“intrusió i vandalisme” en edificis universitaris, però va descartar la intervenció de la Guàrdia Nacional per sufocar les manifestacions. Aquest tipus de protestes llasta el vot jove de cara a la seua reelecció als comicis de novembre davant de Donald Trump.

El Senat de l’estat d’Arizona ha aprovat la derogació d’una llei que data del 1864 que prohibeix i castiga amb fins a cinc anys de presó l’avortament en tots els supòsits tret de quan la vida de la mare corri perill, després que el Tribunal Suprem de l’estat donés validesa a l’esmentada norma. La decisió va ser presa dimecres, després que dos senadors republicans dels 16 a la Cambra coincidissin amb els 14 demòcrates.

La notícia arriba arran de l’entrada en vigor a Florida d’una nova llei que prohibeix l’avortament des de la sisena setmana d’embaràs, la qual cosa acaba de configurar la gairebé impossibilitat d’aquesta pràctica al sud-est dels EUA. Aquesta mesura, una de les més restrictives del país, ha estat promoguda pel governador de Florida, el republicà Ron DeSantis, i ha rebut nombroses crítiques i fins i tot demandes.El debat sobre la prohibició de la interrupció de l’embaràs està marcant el tram final del mandat de Joe Biden al capdavant de la Casa Blanca, a les portes de les eleccions presidencials del mes de novembre. La postura sobre l’avortament és un dels aspectes amb què el Partit Demòcrata ha sabut guanyar terreny, especialment després que el Tribunal Suprem dels Estats Units –dominat pels republicans– anul·lés el maig del 2022 l’anomenat cas Roe vs Wade, donant via lliure als estats a restringir i fins i tot prohibir l’avortament.L’expresident dels Estats Units i precandidat republicà a la presidència, Donald Trump, defensa que cada estat del país tingui llibertat per legislar sobre l’avortament. Per la seua part, la vicepresidenta del Govern, Kamala Harris, acusa el magnat d’haver portat a terme un “assalt total estat per estat a la llibertat reproductiva”.

Hamas estudia amb “esperit positiu” l’alto el foc a Gaza

El líder polític de Hamas, Ismail Haniyeh, va dir ahir que el grup considera amb “esperit positiu” l’última proposta d’acord presentada per Israel per a l’alliberament dels ostatges i un alto el foc a la Franja de Gaza. El grup va avisar que paralitzarà les negociacions si Israel comença una operació terrestre contra la ciutat de Rafah. En aquest sentit, el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va advertir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que l’assalt al sud de la Franja de Gaza dificultaria normalitzar les relacions amb l’Aràbia Saudita.