Reformes, ecumenisme, finances, dones o abusos, els reptes del nou papa

Lleó XIV s’enfronta a nombrosos reptes en el govern de l’Església catòlica, molts dels quals ja eren presents durant els pontificats dels seus antecessors. La defensa de la unitat a l’Església, les reformes, la sinodalitat, l’ecumenisme, el diàleg interreligiós, les finances del Vaticà i els abusos sexuals estan entre els seus principals desafiaments.

El nou pontífex s’haurà de posicionar sobre canvis empresos per Francesc, que va obrir una nova via per als processos de nul·litat matrimonial, va aclarir la benedicció de parelles homosexuals, divorciats que s’han tornat a casar o parelles que conviuen sense haver passat per l’altar, amb la condició que es realitzi fora dels ritus litúrgics, un gest inèdit a l’Església catòlica.

També haurà de decidir si continua el llegat de Francesc quan va apostar per obrir més camins per tenir una major participació de dones a l’Església catòlica i, especialment, en l’administració eclesiàstica, entre d’altres. No obstant, Jorge María Bergoglio no va avançar en l’accés al diaconat i tampoc en l’ordenació sacerdotal de dones ni tampoc en l’ordenació de persones casades o el final del celibat. Està pendent la possibilitat de crear ministeris ordenats per a les dones, l’educació als seminaris, les relacions entre els bisbes i les comunitats religioses i el paper dels nuncis.

Robert Prevost també haurà de continuar la tasca dels seus antecessors en la lluita contra els abusos en el si de l’Església, un tema l’avançament del qual s’ha considerat des de molts àmbits insuficient.

Els càrrecs de la cúria romana es mantenen

El papa Lleó XIV ha decidit mantenir provisionalment en els seus càrrecs els caps de la cúria romana, secretaris i a la governadora del Vaticà, Raffaella Petrini. Ella va assumir el càrrec el passat 1 de març, després de ser nomenada al febrer per Francesc, convertint-se en la dona de més alt rang al Vaticà i en la primera a ocupar el lloc.

Votant de les primàries republicanes fins al 2016

Va votar en algunes de primàries del Partit Republicà dels EUA fins a l’any 2016 i no va votar a les eleccions presidencials d’aquell mateix any, quan va guanyar Donald Trump, i del 2020, any de la victòria de Joe Biden, segons mitjans nord-americans.

Les indemnitzacions per abusos, a l’agenda

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va dir ahir que espera que el Govern central pugui continuar dialogant amb el nou papa sobre les indemnitzacions a les víctimes d’abusos sexuals a l’Església.