El Govern reivindica la seua gestió i “el retorn de l’estabilitat” després d’un any d’Illa al capdavant

El Govern de Catalunya va reivindicar ahir la seua gestió un any després del nomenament de Salvador Illa com a president de la Generalitat. En un comunicat, l’Executiu va destacar “la tornada de l’estabilitat i la generació de prosperitat compartida” com a principals assoliments el seu primer any, del qual fa un “balanç positiu”.

“S’han fet els primers passos d’una etapa de retorn al diàleg i de màxima ambició”, va manifestar el Govern, que va assegurar que vetlla pel “compliment dels acords d’investidura” amb ERC i comuns. A més, va fixar com a prioritat recuperar el lideratge econòmic de Catalunya per “compartir la prosperitat, facilitar l’accés a l’habitatge, reforçar la seguretat i impulsar una reforma dels serveis públics”.

El primer any de legislatura d’Illa va quedar marcat per l’acord de finançament singular amb el Govern central, condició d’ERC per donar suport a la investidura. El Govern va pactar que Catalunya surti del règim comú de finançament i que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) gestioni tots els impostos. Estava previst que la Generalitat comencés a recaptar l’IRPF el 2026, però segons el pla director anunciat per les autoritats catalanes ha quedat ajornat dos anys.

El Govern va aprovar la constitució de l’empresa Rodalies de Catalunya, de la qual Renfe posseirà el 50,1% i la Generalitat el 49,9%, malgrat que amb majoria en el consell d’administració, i també l’ampliació de l’aeroport del Prat. Tanmateix, no ha pogut aprovar els pressupostos del 2025 i ha sobreviscut amb suplements de crèdit del curs anterior.

Crítiques de l’oposició

Projectes com el de l’aeroport o els problemes amb el finançament i Rodalies han provocat disputes d’Illa amb els seus socis, ERC i comuns, encara que Junts ha estat el més crític. Mònica Sales, portaveu dels juntaires, va afirmar que el Govern “suspèn clarament” i que “Catalunya és pitjor que fa un any”. Va assenyalar, a més, els problemes a la conselleria d’Educació amb l’assignació de places docents i de Formació Professional. “Ni pressupostos, ni model de finançament singular, ni traspàs real de Rodalies”, va denunciar Sales, que va afegir que Junts és l’“única alternativa sòlida” al “Govern dels incompliments” i de la “submissió” a Madrid.

En la mateixa línia, la portaveu d’ERC, Ester Capella, va demanar a Illa que “no visqui subordinat a la Moncloa ni al PSOE”, mentre que la secretària general de la formació, Elisenda Alamany, va criticar la “bretxa” entre el creixement econòmic de Catalunya i la riquesa dels seus ciutadans.

Per la seua part, el portaveu dels comuns, David Cid, va enviar el Govern “al setembre” pel seu “suspens” a Rodalies i va exigir els compliments de l’acord d’investidura, sobretot en matèria d’habitatge.

El portaveu del Partit Popular de Catalunya, Juan Fernández, va qualificar d’“estafa” el primer any d’Illa com a president per no “trencar amb l’etapa del procés separatista”.

Puigdemont assegura que seguiria a la presó si s’hagués entregat

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va afirmar un any després del seu retorn a Catalunya que “encara estaria a la presó i a punt de ser jutjat i condemnat” si hagués estat arrestat a l’assistir a l’acte d’investidura de l’actual cap de l’Executiu, Salvador Illa, i a ocupar el seu escó com a diputat al Parlament.

Després de set anys a Bèlgica, Puigdemont va tornar a Barcelona d’incògnit i amb una ordre de detenció el 8 d’agost del 2024. El líder de Junts va fer un discurs en un acte a Arc de Triomf, en oposició al nomenament d’Illa com a president, i quan semblava que anava cap al Parlament, va desaparèixer i va tornar a Waterloo sense ser arrestat, amb la presumpta ajuda de tres agents dels Mossos d’Esquadra que van ser suspesos de sou i feina –encara que fa uns dies van tornar al treball–.Puigdemont va defensar que tenia “el dret i el deure d’estar en el debat d’investidura”, però davant de la impossibilitat d’arribar al Parlament, “era evident que qualsevol intent hauria equivalgut a una entrega voluntària”, una cosa que no ha estat mai en les seues “previsions ni intencions”.“Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu. Si l’Estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al Parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meua detenció”, va manifestar l’expresident, que també va denunciar la “passivitat” del Govern central davant l’“actitud colpista” del Tribunal Suprem, que es mostra contrari a amnistiar el delicte de malversació que pesa sobre Puigdemont i diversos líders de l’1-O.Finalment, el dirigent de Junts va apel·lar a mantenir la posició malgrat les dificultats. “No sempre és còmode ni agradable, però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai”, va declarar l’expresident.