Bayrou perd la moció de confiança i obre una nova crisi de govern en la França de Macron

El primer ministre de França, François Bayrou, ha perdut aquest dilluns la moció de confiança activada per ell mateix a l'Assemblea Nacional amb l'objectiu d'aconseguir el suport de la major part de l'hemicicle per tirar endavant un pla de pressupostos amb retallades de fins a 44.000 milions d'euros per fer front a l'elevat deute públic francès. "França viu una insuportable hemorràgia", ha avisat el primer ministre francès durant el seu discurs. "El risc no era aquesta moció, sinó fer com si res passés, com sempre", ha defensat. Tal com s'esperava, l'Assemblea Nacional francesa ha acabat fent caure Bayrou després de només nou mesos al capdavant del govern francès. 364 diputats hi han votat en contra, 194 a favor i 25 s'han abstingut.

Així, s'obre una nova crisi de govern en la França presidida per Emmanuel Macron. Es tracta del quart primer ministre que cau del càrrec des que Macron va iniciar la seva segona legislatura el 2022, el tercer en poc més d'un any. El seu predecessor, Michel Barnier, va durar tres mesos en el càrrec.

Després de perdre la moció de confiança, Bayrou haurà de dimitir i liderarà en funcions l'executiu francès fins que Macron, cap d'estat, proposi un nou primer ministre o convoqui eleccions legislatives.

En concret, 364 diputats de l'Assemblea Nacional francesa han votat en contra del primer ministre, 194 ho han fet a favor i 25 representants electes han optat per abstenir-se.

Una hemorràgia "silenciosa i insuportable"

Bayrou va proposar la moció de confiança amb l'objectiu d'aconseguir el suport de l'Assemblea Nacional per poder tirar endavant el seu polèmic projecte de pressupostos, el qual incloïa un pla de retallades per valor de 44.000 milions d'euros per fer front al deute públic del país.

El projecte ha estat fortament criticat per l'oposició en les últimes setmanes i el primer ministre ha admès en la seva intervenció que la caiguda del govern era "irrevocable". Durant el discurs, Bayrou ha defensat que l'activació de la moció de confiança volia representar una "prova de la veritat".

"Vaig voler aquesta votació i alguns de vosaltres, els més nombrosos, els més sensats probablement, van pensar que era irracional, que era un risc massa gran. Tanmateix, penso exactament el contrari. El risc més gran era no prendre cap risc, deixar que les coses continuessin sense que res canviés", ha indicat dirigint-se als diputats de l'Assemblea Nacional.

El primer ministre francès ha carregat així contra el sistema de finances francès i ha alertat que França té una "addicció" a la despesa. Segons Bayrou, el "pronòstic vital" del país està "compromès" pel seu "sobreendeutament".

"Gastem, però mai retrocedim. [La despesa] s'ha convertit en un reflex i, pitjor encara, en una addicció. Les despeses ordinàries del país, les despeses per a la nostra vida diària, pels serveis públics, les pensions o la Seguretat Social, ens hem acostumat a finançar-les amb crèdits [...] Fet que ha portat el país a una aclaparadora acumulació de 3.415 bilions d'euros de deute", ha lamentat.

En aquest sentit, el primer ministre de Macron ha alertat que la situació econòmica de França acabarà sent "irreparable" si no es fa front al deute públic. "No és una qüestió política, és una qüestió històrica", ha subratllat.

"El nostre país treballa, creu que s'enriqueix, però cada any s'empobreix una mica més. Senyors diputats, és una hemorràgia silenciosa, subterrània, invisible i insuportable", ha expressat Bayrou.

Durant la seva intervenció, el primer ministre francès ha acusat els diputats de l'Assemblea Nacional "d'ignorar l'evidència" per "comoditat" i els ha avisat que tenen el poder "de derrocar el govern, però no de derrocar la realitat". "La realitat es mantindrà inexorable. La despesa continuarà augmentant encara més i el pes del deute, ja insuportable, serà cada vegada més pesat i més car", ha insistit.

Bayrou ha apel·lat també durant el seu discurs a la "consciència personal" dels diputats i ha sentenciat que la moció de confiança buscava "posar tots els parlamentaris davant les seves pròpies responsabilitats"