Les conques d'aigua espanyoles, al límit per manca d'aigua: ho revela un nou estudi de la UdL

Les conques mediterrànies espanyoles estan arribant al seu límit crític. Un recent estudi publicat per la UdL a la revista Environmental Research Letters revela que no hi ha prou aigua dolça disponible per garantir simultàniament les necessitats humanes i la salut dels ecosistemes naturals. La investigació, liderada pel catedràtic Ramon J. Batalla de la Universitat de Lleida (UdL), adverteix que el canvi climàtic i les sequeres agreugen aquesta situació d'inseguretat hídrica.

Els experts han constatat que actualment entre el 50% i el 70% dels recursos hídrics en aquestes conques es destinen exclusivament a cobrir necessitats humanes, incloent agricultura, consum urbà, indústria i turisme. La situació és encara més alarmant en algunes conques costaneres, on aquest percentatge arriba fins al 90% del total disponible. "L'ús intensiu de l'aigua està empenyent els rius, els aqüífers i els aiguamolls a un punt de no retorn", alerta Batalla.

En l'estudi han participat investigadors d'onze institucions acadèmiques i científiques, incloent les universitats de Barcelona, Girona, País Basc, i centres com l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia (ICMAN-CSIC). Aquest ampli equip multidisciplinari ha detectat signes preocupants de col·lapse en ecosistemes emblemàtics com l'Albufera de València i Doñana.

Les polítiques centrades només en l'oferta són insuficients

Una de les conclusions més rellevants de l'estudi és que les estratègies tradicionals basades en augmentar l'oferta d'aigua resulten clarament insuficients. Els investigadors sostenen que construir més embassaments o fomentar la dessalinització no solucionarà el problema de fons. "La demanda d'aigua no pot créixer il·limitadament perquè l'oferta és limitada, encara que s'agreguin les pluges, els aqüífers, l'aigua dessalada i la regenerada", insisteixen els autors de l'article.

Paradoxalment, fins i tot les inversions destinades a millorar l'eficiència del reg poden resultar contraproduents si no es gestionen adequadament. Segons explica Batalla, aquestes millores poden derivar en un augment de la superfície irrigada sense aconseguir un estalvi real d'aigua si no es controlen sistemàticament.

Impactes ecològics i biodiversitat en risc

La pressió sobre els recursos hídrics està generant greus conseqüències ambientals. L'estudi identifica problemes com la intrusió salina en aqüífers costaners, baixa dilució de contaminants i proliferació d'espècies invasores, que comporten pèrdues significatives de biodiversitat.

Els experts adverteixen que les conques que superen el llindar del 40% en nivell d'estrès hídric corren el risc de patir escassetat crònica d'aigua. Tot i que la problemàtica es concentra principalment a l'àrea mediterrània, moltes conques atlàntiques presenten ja problemes similars durant els mesos d'estiu.

Les solucions que proposen els experts

Els investigadors proposen diverses mesures estructurals a llarg termini. Entre les més destacades hi ha la limitació de noves activitats consumidores d'aigua a les regions amb major estrès hídric, evitant la implantació de grans indústries i complexos turístics en zones ja saturades.

També recomanen generar més "aigua blava" (la que alimenta aqüífers i rius) mitjançant canvis en el model de gestió forestal, promoure l'agricultura de conservació per reduir la degradació del sòl, minimitzar pèrdues en sistemes d'aigua agrícoles i urbans, i planificar respostes col·lectives contra les extraccions il·legals d'aigua.