Un de cada tres catalans mostra nivell elevat de pensament conspiratiu

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha revelat que un de cada tres catalans presenta un nivell elevat de pensament conspiratiu, segons l'enquesta presentada aquest dimecres. Els resultats mostren que un segment significatiu de la població desconfia sistemàticament de les idees defensades per institucions i experts, percentatge que supera el 50% entre els votants de Vox i Aliança Catalana. Paral·lelament, un 42% dels enquestats considera que les autoritats exageren els perills d'algunes malalties per interessos econòmics, mentre que un 40% dels catalans preferiria viure en un país que garanteixi un bon nivell de vida encara que no sigui plenament democràtic.

La institució dirigida per Joan Rodríguez Teruel ha establert el grau de pensament conspiratiu a partir de dotze preguntes específiques. Els ciutadans amb nivell alt de conspiració són aquells que sistemàticament qüestionen les veritats avalades per experts i institucions acadèmiques o polítiques, i creuen en l'existència d'una realitat amagada en diversos àmbits. Aquestes tendències s'han analitzat en diferents sectors de la població catalana, revelant patrons significatius segons afinitats polítiques, nivell educatiu i fonts d'informació consultades.

Més de la meitat de simpatitzants de Vox i Aliança, amb un alt grau de conspiracionisme

L'enquesta conclou que un 65% de simpatitzants d'Aliança Catalana responen a aquest perfil, així com un 55% de simpatitzants de Vox. Els del PP i Junts se situen al voltant del 40%, mentre que els d'ERC estan a la ratlla del 35% i socialistes i cupaires estan al 20%. Els propers als comuns són els qui menys s'ajusten a aquest perfil, sobre el 15%.

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) creu que el pensament conspiratiu és transversal en termes d'edat, sexe o ingressos, però es redueix 10 punts entre els universitaris. Els qui freqüenten la creença que hi ha una realitat amagada solen estar més exposats a notícies falses i s'informen més per xarxes socials. 

A més, el fet que posin èmfasi a no creure's les 'veritats oficials' redueix en 14 punts el neguit per l'habitatge, dobla la preocupació per la immigració i la seguretat, i redueixen la valoració tant de la UE, com d'Ucraïna, com l'interès per les infraestructures i el transport, tal com ha explicat Rodríguez Teruel en una atenció als mitjans de comunicació. A més, els perfils conspiracionistes multipliquen per 10 la creença que els experts i científics manipulen habitualment les dades per defensar interessos polítics i també són molt més propensos als lideratges i la comunicació no convencionals, així com al populisme.

El 42% creu que les autoritats exageren els perills d'algunes malalties per interessos econòmics

El CEO ha estimat el grau de conspiracionisme a partir de les respostes a 12 premisses. Per exemple, el nombre de ciutadans que creuen que les administracions exageren els perills d'algunes malalties per interessos és més alt que aquells qui ho rebutgen. Pel que fa al coronavirus, els qui creuen que va ser desenvolupat en un laboratori com a arma biològica són un 25% del total, mentre que un 26% ho nega, un pes pràcticament idèntic, i la resta es mantenen ambigus. Alhora, un 21% de la gent creu que les vacunes fan més mal que bé, i que les empreses farmacèutiques ho amaguen, però en aquest cas, sis de cada deu ho rebutja.

Encara en el terreny de les teories conspiratives, un 60% dels ciutadans creuen que les agències governamentals controlen de prop la població sense que aquesta ho sàpiga, i un 47% assegura que hi ha tecnologies molt avançades que també es mantenen ocultes perquè perjudiquen grans interessos. I una proporció encara més gran, tres de cada quatre enquestats, afirmen que el govern amaga sovint informació rellevant a la ciutadania, o bé que un petit grup de persones pren les decisions importants a escala mundial per afavorir els seus interessos.

En la mateixa línia, un 79% de la població creu que els mitjans de comunicació censuren informació important per a protegir els interessos dels poderosos. De fet, un 40% no té confiança en els mitjans tradicionals, un grau només lleugerament superior a la confiança en els alternatius o independents a internet.

Pel que fa als comicis, un de cada tres ciutadans creu que els resultats electorals es manipulen fins i tot en els països desenvolupats. Una altra de les premisses analitzades és la que afirma que a Europa s'està afavorint la immigració perquè la població autòctona sigui substituïda, cosa que creu el 21% de la gent.

Sis de cada deu nois joves prioritzen nivell de vida a democràcia

D'altra banda, hi ha més gent que preferiria viure en un país capaç de garantir un nivell de vida adequat als seus ciutadans, encara que no sigui del tot democràtic (40%) que aquells qui triarien viure en un país governat democràticament, encara que no garanteixi un nivell de vida adequat als seus ciutadans (34%). La diferència entre les dues visions enfrontades pel CEO és més àmplia entre les generacions més joves, sobretot els homes. Un 62% de nois entre 16 i 24 anys apostaria per més nivell de vida en detriment de la democràcia, una premissa que també comparteixen el 54% d'homes entre 25 i 34 anys. Entre les dones de la mateixa franja les opinions són molt més similars a la mitjana catalana.

La priorització de qualitat de vida en perjudici de la democràcia també és destacable entre els votants de Vox (64%) i els del PP (57%), a qui segueixen els simpatitzants d'Aliança Catalana (49%). La resta de perfils ideològics estan lluny d'aquests postulats.

Un de cada cinc creu que el canvi climàtic s'exagera

La mostra també pregunta sobre temes científics, i una de les conclusions és que més d'una de cada cinc persones creuen que el canvi climàtic s'exagera o que les dades sobre aquest tema no són una veritat absoluta. Així, el 30% afirma que sovint, experts i científics manipulen dades per a afavorir interessos polítics o econòmics. 

En el mateix terreny, el 19% dels catalans creuen que els governs amaguen proves de contacte amb extraterrestres i un percentatge similar confia en creences com el tarot o l'astrologia. La població es reparteix en parts iguals entre els qui aposten per coneixements tradicionals o espirituals com la saviesa oriental, les creences indígenes o el mindfulness, així com en les teràpies naturals o medicines alternatives.

La immigració, bona per l'economia i la cultura

Pel que fa a la immigració, la majoria creu que és bona per l'economia i la cultura, i hi ha més gent que creu que fan del país un lloc millor, que no els qui pensen el contrari. Amb tot, el 58% pensa que s'estan perdent les tradicions i la nostra manera de ser, i quatre de cada deu veu que el país abans funcionava millor i sembla que ara ha perdut el rumb. Alhora, el 53% està convençut que els nouvinguts reben més ajudes que els autòctons.

Com en altres enquestes, es veu un corrent de pensament considerable, al voltant d'una de cada quatre persones, que opina que el feminisme ha anat massa lluny, o que les polítiques d'igualtat de gènere sovint imposen criteris injustos o poc realistes.

Sobre temes socioeconòmics, tres de cada quatre persones creuen que treballar i esforçar-se ja no garanteix viure amb seguretat econòmica, i el 82% diu que cada vegada és més difícil per a una família treballadora portar una vida digna de classe mitjana.

L'extrema dreta, amb un índex de populisme més alt

D'altra banda, a partir de diverses premisses on es confronta la importància que hauria de tenir el poble sobre la classe dirigent, que s'assimila al populisme, el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha explicat un índex de populisme que n'extreu la institució, i que conclou que els simpatitzants de Vox i Aliança se situen en un nivell més alt. 

Els segueixen Junts, CUP i ERC, mentre que el PP, el PSC i els comuns mostren el nivell més baix d'èmfasi a donar pes a la majoria de la gent en detriment de la representativitat política. Alhora, tant els simpatitzants de la CUP, com els d'Aliança o Vox són els que mostren més posicions no convencionals, els que més confronten les idees centrals de la societat.

En política internacional, la valoració que els catalans fan dels principals actors geopolítics a escala mundial és en general crítica, i només aproven, amb un 5,2 sobre 10, el paper d'Ucraïna. La UE obté un 4,9, mentre que la Xina se situa en el 4,8, Palestina en el 4,5, els EUA reben un 2,6, Rússia un 2 i Israel, un 1,9. Els simpatitzants de Vox, la CUP o Aliança valoren millor la Xina que la Unió Europea, mentre que PP, Vox o Aliança donen una nota sensiblement millor a Israel que la mitjana –malgrat que també suspenen al país encapçalat per Benjamin Netanyahu.