Deu anys de la declaració del 9 N: el tret de sortida del 'procés' que el Constitucional va anul·lar

"El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de república": així ho expressava la declaració aprovada per la cambra catalana, amb els vots de la majoria independentista, el 9 de novembre de 2015. La suma de 72 diputats de Junts pel Sí (JxSí) –coalició entre Convergència, ERC i independents– i la CUP va permetre impulsar aquesta resolució, just dotze mesos després de la primera consulta sobiranista, organitzada pel govern català d’Artur Mas.

La declaració solemne va arribar hores abans d’iniciar-se la primera jornada del debat d’investidura d’Artur Mas, que encara no comptava amb l’aval de la CUP per repetir mandat com a president català. Assolir la independència sense "supeditar-se al TC". Amb aquesta declaració, el Parlament de Catalunya anunciava obertament la seua intenció de "no supeditar-se a les decisions de l’Estat espanyol", en particular del Tribunal Constitucional (TC), que considerava "mancat de legitimitat". El text instava al futur govern català –encara per constituir– a complir únicament les normes emanades de la cambra catalana, "amb tal de blindar els drets fonamentals que poguessin quedar afectats" per decisions de les institucions estatals. A més, anunciava un "procés constituent" per preparar una "futura Constitució catalana" i plantejava traslladar a l’Estat espanyol i "al conjunt de la comunitat internacional" la intenció d’"iniciar negociacions" per aconseguir la independència.

La resolució anava molt més enllà de la "declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya" que va aprovar el 2013 el Parlament de Catalunya, encara que ometia els termes "desobediència" i "ruptura", que, si bé eren bé vistos per la CUP, despertaven reticències en el llavors president català en funcions, Artur Mas.

Negociacions discretes i crítiques de consellers

Una resolució així encaixava amb els plans de futur de JxSí, però pocs dies després de les eleccions del 27 de setembre del 2015 la CUP va advertir que calia "accelerar" el ritme del procés secessionista i "blindar un punt de no retorn". JxSí i CUP van iniciar negociacions discretes per redactar la declaració, en paral·lel a les converses per a la investidura: aquella comissió de coordinació va estar formada, entre d’altres, pel llavors coordinador general de Convergència, Josep Rull, l’exsecretària general d’ERC Marta Rovira, el cap de llista de JxSí, Raül Romeva, i l’exdiputat de la CUP Benet Salellas.

El to rupturista de la declaració va alarmar alguns consellers del Govern en funcions que presidia Artur Mas, com és el cas d’Andreu Mas-Colell, llavors titular d’Economia i Coneixement, que va publicar un article en el qual criticava la "pressa" per impulsar aquesta resolució a causa de les pressions de la CUP.

La CUP veta Mas

Mas esperava que l’aprovació de la declaració servís per vèncer els recels de la CUP cap a ell, però els anticapitalistes van mantenir el seu rebuig de recolzar-lo en el debat d’investidura celebrat el mateix 9 de novembre, i no van rectificar en els mesos següents, fins que al gener va ser investit Carles Puigdemont.

Mentrestant, Ciutadans, el PSC i el PP van intentar frenar la votació de la resolució i van presentar un recurs d’empara davant del TC quan la llavors presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, va convocar la Junta de Portaveus per abordar el text sense que els populars estiguessin constituïts com a grup parlamentari.

Anul·lació per unanimitat

El govern de Mariano Rajoy va impugnar davant del TC la declaració acabada d’aprovar per la cambra catalana, que va ser declarada nul·la per unanimitat en el ple de l’alt tribunal. En el seu fallo, el TC va recalcar que l’"imperi de la Constitució com a norma suprema" deriva de la "determinació de la nació sobirana", expressada per un "subjecte unitari, el poble espanyol". Aquella anul·lació, a l’inici de la tempestuosa legislatura que va derivar en la suspensió de l’autonomia catalana, va marcar la pauta del pols entre les institucions catalanes i els tribunals espanyols, fins el xoc definitiu arran de les "lleis de desconnexió" i la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre de 2017.