Trump cancel·la el diàleg amb l’Iran i diu als manifestants que l’“ajuda està en camí”

El president nord-americà, Donald Trump, va anunciar ahir la cancel·lació del diàleg amb les autoritats de l’Iran fins que “cessin els assassinats” en les protestes que sacsegen el país i va assegurar als manifestants que l’“ajuda està en camí”.

“Patriotes iranians, continuïn protestant! Prenguin el control de les seues institucions! Guardin els noms dels assassins i els responsables dels abusos. Pagaran un alt preu. He cancel·lat totes les reunions amb funcionaris iranians fins que cessin els assassinats sense sentit dels manifestants”, va dir Trump a la seua xarxa Truth Social. “L’ajuda està en camí”, va afegir el mandatari en el seu missatge, que va acabar amb un “MIGA” (Make Iran Great Again, fer gran l’Iran de nou), en una variació del seu moviment MAGA, fer gran EUA de nou.

Aquest anunci arriba després que el mitjà digital nord-americà Axios reportés que el canceller de l’Iran, Abbas Araghchi, va contactar l’enviat especial de Trump per al Pròxim Orient i Ucraïna, Steve Witkoff, aquest cap de setmana passat amb l’aparent intenció de rebaixar la tensió amb Washington.

Els contactes es van mantenir després que Trump amenacés d’atacar la nació islàmica en resposta a la repressió activada per les autoritats contra les manifestacions multitudinàries en aquesta nació, que estan deixant un elevat nombre de morts i detinguts.

En els últims dies, grups d’oposició i diferents ONG especialitzades en drets humans han publicat diferents xifres sobre les víctimes causades per la repressió.

Segons Human Rights Activists News Agency (HRANA), que opera des dels EUA, almenys 544 persones han mort en aquest aixecament ciutadà, mentre que l’Organització Iraniana de Drets Humans va comptabilitzar 648 manifestants morts, inclosos nou menors.

Tanmateix, una font governamental, sota condició d’anonimat, va admetre que al voltant de 2.000 persones haurien mort des de l’inici de les mobilitzacions.

Els carrers de Teheran es van despertar ahir amb trànsit, negocis oberts i ja les línies de telèfon gradualment reconnectant amb l’exterior després de cinc dies en què la tensió, els enfrontaments i les protestes van col·locar l’Iran davant dels pitjors disturbis i el pols més important al poder en anys.

Malgrat que a la ciutat regeix una mena de toc de queda tàcit pel qual els comerços comencen a tancar quan arriben les hores de la tarda, els destacaments de forces de seguretat que han inundat des de dijous els carrers de la capital iraniana van començar a reduir-se dilluns a la tarda.

Les protestes, que van començar el passat dia 28 de desembre, van arribar al seu moment àlgid dijous passat amb una explosió de manifestacions a pràcticament tot el país i van derivar en actes de vandalisme contra organismes públics, bancs que van ser arrasats i l’incendi de cinquanta-tres mesquites a tot el país, segons fonts oficials.

D’altra banda, diversos governs europeus, com ara l’espanyol, van convocar els ambaixadors iranians als seus respectius països per denunciar la repressió de les forces de seguretat en les protestes antigovernamentals.

❘ copenhaguen ❘ La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el president autonòmic de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, van mostrar ahir una imatge d’unitat abans de la reunió d’avui a Washington en la qual s’abordarà la tensió creada per l’interès del president nord-americà Donald Trump per aconseguir aquesta illa àrtica. La reunió, segons va confirmar Dinamarca, es farà a la Casa Blanca i exercirà d’amfitrió el vicepresident nord-americà, JD Vance.

El president de l’illa àrtica en disputa va manifestar que si aquest territori autònom danès ha d’escollir ara mateix entre Dinamarca i els EUA, que ha amenaçat d’assumir aquesta illa àrtica per motius de seguretat nacional, triaria seguir al país nòrdic. “Groenlàndia no vol que ningú la posseeixi ni ningú la controli. Si ara mateix haguéssim de triar entre els EUA i Dinamarca, doncs elegim Dinamarca. No és moment de discrepàncies internes, sinó d’estar junts”, va dir Nielsen en roda de premsa conjunta amb la primera ministra danesa.

Per la seua part, Frederiksen va titllar d’“inacceptable” la pressió dels EUA per aconseguir el territori autònom danès de Groenlàndia i va dir que “el més difícil encara ha de venir”, la vigília de la cita a Washington.

Per mirar de calmar Trump, diversos països europeus amb Alemanya i el Regne Unit al capdavant han començat a estudiar la possibilitat que l’OTAN augmenti la seua presència a Groenlàndia.

Ús de la força

Per la seua part, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va afirmar que “no hi ha desacords” entre els membres de l’Aliança Atlàntica quant a la seguretat de l’Àrtic, després que Trump no hagi descartat l’ús de la força militar per controlar Groenlàndia.

Rutte va assenyalar a més que tindrà un successor al capdavant de l’Aliança Atlàntica i que, per tant, no està a prop el final de l’OTAN, després que algunes veus a Europa hagin avisat que si els EUA s’annexionen Groenlàndia seria el final de l’aliança militar.

La Xina i Rússia critiquen el “xantatge” pels nous aranzels

Les autoritats xineses van manifestar ahir el seu “ferm” rebuig a l’aranzel del 25 per cent anunciat la vigília pel president dels EUA, Donald Trump, contra qualsevol país que faci negocis amb l’Iran, i van assegurar que prendran “totes” les mesures necessàries per protegir els seus interessos davant del que van qualificar de “sanció unilateral il·lícita”.

Així mateix, la portaveu d’Exteriors russa, Maria Zakhàrova, va rebutjar tant les amenaces sobre un possible atac militar de nord-americà contra territori iranià com un possible augment dels aranzels als socis de la República Islàmica. “Refutem fermament també els intents de fer xantatge als socis de l’Iran”, va afegir.Trump va advertir dilluns passat que tot país que “faci negocis” amb l’Iran serà castigat amb un aranzel del 25%. “Aquesta ordre és immediata i final”, va dir en el seu compte oficial de Truth Social.