Aragó entra en campanya

Aragó afronta el 8 de febrer una cita electoral inèdita en la seua història. Per primera vegada, la comunitat autònoma celebrarà eleccions anticipades per escollir el president de les Corts després que el popular Jorge Azcón es veiés obligat a avançar els comicis davant de la impossibilitat d’aprovar uns nous pressupostos després de la ruptura amb Vox per les discrepàncies en matèria migratòria. Més d’un milió d’aragonesos estan cridats a les urnes per renovar els 67 escons del Parlament autonòmic en una convocatòria electoral que arriba en mig d’un escenari polític fragmentat que converteix la governabilitat futura en una gran incògnita, amb les enquestes apuntant que cap força no assolirà la majoria absoluta de 34 escons.

Azcón, que opta a la reelecció, parteix com el favorit després de dos anys i mig al capdavant de l’Executiu, malgrat que tot apunta que si vol seguir en el càrrec necessitarà suports per governar, una clau que podria tenir Vox, malgrat la tensió entre les dos formacions. El partit que lidera Alejando Nolasco aspira a augmentar la seua representació –les enquestes pronostiquen que podria doblar escons– i convertir-se en decisiu en la formació del Govern. Si puja prou, Azcón també podria temptejar altres formacions més petites, com Terol-Aragó Existeix, amb Tomás Guitarte al capdavant, o el PAR liderat per Alberto Izquierdo.

Al costat oposat del tauler se situa el PSOE, encapçalat per l’exministra Pilar Alegría, que intentarà recuperar el terreny perdut en els últims anys i evitar que la dreta consolidi el seu poder en la comunitat, una tasca àrdua que es pot veure condicionada pel debat a nivell estatal, amb el PSOE federal escatxigat per escàndols de corrupció i masclisme. A la seua esquerra, el bloc progressista arriba fragmentat, amb tres possibles paperetes: IU-Moviment Sumar, liderat per Marta Abengochea, Podem-Aliança Verda, amb María Goicoechea al capdavant, i Chunta Aragonesista, amb el diputat Jorge Pueyo com a candidat. Això no és novetat en un Parlament tan plural, però en aquesta ocasió aquesta divisió li pot resultar més nociva. Un vot dispers, sobretot a Osca i Terol, comporta el risc que cap marca no arribi al llindar efectiu per treure diputats. El focus mediàtic se centra en una pugna “per blocs” i per la batalla per la governabilitat, que tendeix a amagar les forces més petites i que fa que la ciutadania pugui apostar pel vot útil.

D’aquesta manera, el que passi a Aragó serà termòmetre per a altres territoris amb comicis pròxims.

Tres candidatures amb accent lleidatà

Raúl Burillo, que va ser durant quatre anys, entre 1997 i març del 2001, delegat de l’Agència Tributària a Lleida i director de l’organisme a Catalunya durant gairebé quatre anys més, serà el cap de llista d’Aragó Existeix, la projecció autonòmica de Terol Existeix, en les eleccions autonòmiques aragoneses del 8 de febrer. Burillo no és l’únic candidat amb vincles amb Lleida que es presenta a les eleccions autonòmiques en un lloc destacat. També ho fa Ricard Mitjana, un exmilitar nascut a Balaguer que des del novembre ocupa el lloc de coordinador autonòmic de Podem. Es presenta en el segon lloc de la llista de Saragossa, al darrere de María Goicoechea. Una altra política amb vincles lleidatans, Tomasa Hernández, secretària del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 del Canyeret en el canvi de segle i avui jutge a Mallorca en situació de serveis especials i consellera d’Educació al Govern de Jorge Azcón, enfronta un altre repte polític: mantenir el cinquè escó del Partit Popular a Terol. Així mateix, tres partits han optat per situar candidats de la Llitera al capdavant de les seues llistes a Osca. Es tracta de Fernando Sabés, secretari provincial del PSOE a l’Alt Aragó i alcalde de Sant Esteve de Llitera, que lidera la socialista; de María Ángeles Roca, alcaldessa d’Albelda i que obre la proposta del PAR, i de Juan Carlos Isábal, de Binèfar i número 1 de Coalició Aragonesa.

Una campanya de retrets que s’allargarà fins al 6 de febrer

La maquinària electoral es troba ja en ple rendiment, amb una campanya que va arrancar divendres, amb un dia de retard per a tots els partits menys Vox, a causa del dol per les víctimes de l’accident d’Adamuz, i que acabarà el 6 de febrer vinent. Durant aquestes dos setmanes s’aniran succeint mítings dels candidats, que en molts casos estaran acompanyats pels líders estatals dels seus partits, en els quals ja es comencen a entreveure durs retrets entre els candidats. El discurs de Jorge Azcón està posant el focus en la fiscalitat, l’habitatge i les infraestructures. Per la seua part, la socialista Pilar Alegría està optant per la defensa dels serveis públics, especialment la sanitat i l’educació. Vox tendeix al discurs dur en matèria econòmica, territorial i cultural. Els partits progressistes s’enfoquen en els serveis associals, mentre que els aragonistes ho fan en la despoblació, la cultura i el medi rural.