El Consell de Ministres desclassificarà avui els documents de l’intent de cop d’estat

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que el Consell de Ministres d’avui aprovarà la desclassificació dels documents del cop d’Estat que es va produir el 23F del 1981 pel tinent coronel Antonio Tejero, just quan es compleixen 45 anys.

Sánchez ho va revelar en un comentari al seu canal de la xarxa social X en el qual va assegurar que “la memòria no pot estar amb pany i clau” i va assenyalar que aquests documents es desclassificaran per “saldar un deute històric amb la ciutadania”.

El cap de l’Executiu va considerar que “les democràcies han de conèixer el seu passat per construir un futur més lliure” i va donar les gràcies als qui van obrir camí.

Segons fonts de Moncloa, la desclassificació es farà efectiva demà dimecres, amb la seua publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). A partir d’aquell moment, els documents estaran a disposició de totes les persones interessades a la pàgina web oficial de Moncloa.

Entre els documents pendents de desclassificar es troba el sumari complet del judici que està custodiat al Tribunal Suprem, que consta de 89 lligalls i en el qual s’inclouen enregistraments originals i declaracions dels implicats; els arxius dels Serveis d’Intel·ligència, el CNI de l’època anomenat Cesid, amb els documents interns i les transcripcions dels enregistraments d’escoltes de la nit del cop d’Estat i que es van classificar com a “alt secret”; i també hi ha les comunicacions de Casa Reial, Moncloa i els informes interns de mobilització emesos per les diferents regions militars.

Llei d’Informació Classificada

El Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’any passat un projecte de Llei d’Informació Classificada, que pretén substituir la legislació franquista sobre secrets oficials, que data del 1968. El projecte va ser remès al Congrés dels Diputats i es troba en tramitació. En aquest projecte es contempla la desclassificació automàtica als 45 anys dels secrets oficials considerats com a “alt secret”; als 35 anys per als classificats com a “secret”; entre set i nou anys per a la informació “confidencial” i entre quatre i sis anys per a la informació “restringida”.

Precisament ahir es van complir 45 anys del cop d’estat del 23 de febrer del 1981.

La desclassificació de la documentació del 23F és una reivindicació històrica de diversos grups del Congrés, i especialment del PNB, que durant els últims anys ha insistit en la necessitat de reformar la llei de secrets oficials per escurçar terminis.

La reunió entre Armada i Siurana a Lleida abans del cop

Una reunió celebrada a Lleida el 22 d’octubre del 1980 ha estat assenyalada per diferents investigadors com un dels antecedents polítics de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981. La trobada va tenir lloc al domicili del llavors alcalde de la ciutat, Antoni Siurana, i va comptar amb la presència del general Alfonso Armada, en aquell moment governador militar de Lleida, així com de destacats dirigents del PSC i del PSOE, com Enrique Múgica Herzog i Joan Reventós. Segons algunes fonts, durant el dinar es va abordar la possibilitat d’impulsar un “govern de concentració” com a sortida a la crisi política que travessava el país, una opció que contemplava que el mateix Armada assumís la presidència de l’Executiu. El paper de Siurana es va limitar, segons les fonts disponibles, a facilitar la trobada com a amfitrió en un moment en el qual Armada buscava suports polítics fora de l’àmbit estrictament militar. Aquesta proposta s’emmarcava en les maniobres que diferents anàlisis han definit com una “operació política” paral·lela als plans de força que acabarien materialitzant-se en l’assalt al Congrés liderat per Antonio Tejero i la sublevació militar a València. Armada va ser identificat posteriorment com el presumpte “elefant blanc” del 23F, una figura de consens per donar relleu del llavors president del Govern, Adolfo Suárez.El general hauria actuat sota la convicció de comptar amb el suport de la corona, una interpretació que va quedar desmentida després del missatge televisat del rei Joan Carles I, que va desautoritzar el cop i va defensar l’ordre constitucional.

Espanya ha revelat papers secrets en només onze ocasions

En 58 anys de legislació, Espanya ha desclassificat papers secrets en només onze ocasions. La primera vegada va ser el 1997, sota la presidència de José María Aznar, després que el Tribunal Suprem reclamés 13 documents relacionats amb l’activitat dels GAL en la seua guerra bruta contra ETA. L’última vegada va ser el 23 de desembre del 2024 sobre els atemptats gihadistes del 2017 a Barcelona i Cambrils, encara que els papers van ser entregats a la comissió del Congrés que investiga aquests fets i no es van fer públics.

El PP veu l’anunci “una cortina de fum”

La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, va qualificar ahir l’anunci de Sánchez de desclassificar els documents com una nova “cortina de fum”.

ERC tem una falta de lideratge de Sánchez

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, tem que sigui “una nova cortina de fum de Pedro Sánchez davant de la seua falta de lideratge”.

“Ningú ha de tenir por de la veritat”

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va titllar de “magnífica notícia” l’anunci, assegurant que “ningú ha de tenir por de la veritat”.

Per a Podem és una mesura insuficient

El coportaveu i secretari d’Organització de Podem, Pablo Fernández, va dir no semblar-li malament la iniciativa, encara que la veu “insuficient” perquè, segons el seu parer, s’hauria de reformar la Llei de Secrets Oficials.