Cronologia de les picabaralles entre els Estats Units i l’Iran
Des de la caiguda del xa fins al programa nuclear dels aiatol·làs
Ali Khamenei.
Els EUA i l’Iran han tingut unes relacions tortuoses des de mitjans dels anys 50 del segle passat. El 1953, els EUA van recolzar un cop d’Estat que va derrocar el primer ministre Mohamed Mossadegh, reinstaurant la monarquia del xa Reza Pahlevi. Tanmateix, la victòria de la Revolució Islàmica, el febrer del 1979, va obligar a l’exili el xa i es va instaurar el règim de l’aiatol·là Ruhol·lah Musavi Khomeini, amb la qual cosa Occident va perdre la seua influència sobre l’Iran.
El novembre d’aquell any es va produir l’anomenada “crisi dels ostatges”, quan els iranians van assaltar l’ambaixada nord-americana a Teheran capturant 52 funcionaris, i que va durar fins el gener del 1981. El llavors president dels EUA, Jimmy Carter, va trencar relacions amb el país àrab i va designar l’Iran com un estat patrocinador del terrorisme.
El 1986, es va revelar la venda secreta d’armes de guerra dels EUA a l’Iran durant dos anys a canvi de l’alliberament d’ostatges nord-americans al Líban i la desviació de fons per finançar els rebels de Nicaragua, coneguts com la Contra. Aquest escàndol és conegut com a Irangate o Iran-Contra.
El 1997, el president Bill Clinton va obrir un període de diàleg amb Teheran gràcies a la victòria presidencial del moderat Muhammad Khatami. Aquesta situació va durar poc, ja que el 2002, en plena guerra contra Al-Qaeda, George W. Bush va qualificar l’Iran, l’Iraq i Corea del Nord com un “eix del mal”. A més, van començar les denúncies contra l’Iran d’extreure urani per construir centrals nuclears amb finalitats armamentístiques. Des d’aquell moment fins a l’actualitat es van reprendre les negociacions, amb embargaments i sancions pel mig, sobre el programa nuclear iranià.
El 2025, amb Donald Trump ja a la Casa Blanca, les relacions es van tensar més, fins al punt que al juny va entrar amb Israel en la guerra contra el règim d’Ali Khamenei al bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes. Ahir, els últims atacs dels EUA i Israel van poder acabar amb la vida del líder iranià, Ali Khamenei.
