Les potències europees demanen que l’Iran cessi els atacs a la regió

La resposta de l’Iran davant dels atacs israelians i nord-americans va desencadenar les crítiques del món occidental, en especial de la Unió Europea i del Regne Unit. França i Alemanya van emetre un comunicat amb Londres en el qual van negar participar en l’ofensiva i van recordar a Teheran que l’havien instat “reiteradament” a abandonar el projecte nuclear. “Condemnem els atacs iranians contra països de la regió en els termes més contundents. Instem la dirigència iraniana a buscar una solució negociada”, van apuntar. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va demanar “moderació”, mentre que la cap diplomàtica de la Unió, Kaja Kallas, va assegurar que “els programes nuclears” del règim iranià i “el seu suport a grups terroristes” suposen “una greu amenaça per a la seguretat mundial”, per la qual cosa estan retirant de la regió el personal no essencial de la UE. Kallas, a més, va convocar per avui una reunió telemàtica dels ministres d’Exteriors. Amb més contundència van donar suport a Ucraïna i Austràlia els atacs a l’Iran, per “evitar” que els aiatol·làs obtinguin una arma nuclear. El líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, va carregar contra Teheran per haver decidit ser “còmplice” de Rússia. També va recolzar l’ofensiva Reza Pahlevi, el fill gran de l’antic xa de l’Iran, qualificant-la d’“intervenció humanitària”. “Som nosaltres qui acabarem aquesta tasca en aquesta batalla final”, va dir Pahlevi, que es postula com a dirigent davant d’un eventual canvi de règim. Paral·lelament, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va rebutjar l’acció militar dels EUA i Israel a l’afirmar que “contribueix a un ordre internacional més incert i hostil” i va demanar “desescalada i diàleg”, paraules també utilitzades pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que, tanmateix, va carregar contra l’Iran per “finançar el terror”. El líder de Junts, Carles Puigdemont, va demanar recordar als iranians que han mort i patit “repressió, tortures, presó i exili” en les protestes dels últims mesos, que han deixat més de 3.000 morts. Per la seua part, el Kremlin va condemnar els atacs contra Teheran i va criticar que es portessin a terme enmig de les negociacions sobre el programa nuclear. A través d’un comunicat, el ministeri d’Exteriors va afirmar que “l’escala i naturalesa” dels preparatius “no deixen dubte que això ha estat un acte planejat i no provocat d’agressió armada contra un estat sobirà i independent de Nacions Unides”. En la mateixa línia, la Xina va manifestar la seua “gran preocupació” per l’atac a l’Iran, va cridar a un “cessament immediat” de les accions militars i va instar a respectar la “sobirania, seguretat i integritat territorial” de Teheran.

Preocupació a l’ONU

Nacions Unides es va reunir ahir d’urgència per abordar l’ofensiva contra el règim dels aiatol·làs, després de la “sol·licitud de diversos membres”. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va urgir al “cessament immediat de les hostilitats” i a “una desescalada urgent” i va advertir que la situació podria derivar en “un conflicte regional de conseqüències imprevisibles”. L’Iran va parlar de “crim contra la humanitat”.

Protestes a Barcelona contra els aiatol·làs

Desenes de persones es van manifestar ahir a les ciutats de Barcelona i Madrid per mostrar el seu rebuig al règim dels aiatol·làs. En les protestes es van poder veure pancartes amb el lema “Iran Lliure” i agraint el president dels EUA, Donald Trump, l’atac, a més d’imatges de Reza Pahlevi, el fill de l’últim xa iranià, nomenat com a “líder del moviment democràtic de l’Iran”.

Al voltant de 3.000 morts per repressió

Les autoritats de l’Iran han xifrat en més de 3.100 els morts per les protestes dels últims mesos al país. Les manifestacions van ser motivades per la crisi econòmica i van ser les més potents des de l’any 1979. El 2022 també hi va haver una onada de protestes per l’obligatorietat de l’ús del hijab per a les dones.

Els avisos dels EUA abans de l’ofensiva

El USS Gerald R. Ford, el portaavions més gran dels Estats Units, va arribar divendres a la costa israeliana, com a preludi dels atacs portats a terme ahir contra l’Iran, mentre que l’Abraham Lincoln va fer el mateix a l’oceà Índic davant del golf d’Oman. L’escalada del conflicte ha afectat més de 20.000 espanyols que resideixen al Pròxim Orient, entre ells un miler de militars.

Tornada a les hostilitats després de gairebé un any

Israel i l’Iran ja es van veure embolicats en un conflicte armat el juny del 2025, que va deixar prop d’un miler de morts, la majoria del costat iranià, i que va finalitzar després dels bombardejos nord-americans sobre les instal·lacions nuclares dels aiatol·làs, que van quedar greument afectades.