El nou aiatol·là mantindrà tancat Ormuz, mentre continuen els atacs a petrolers

L’estret d’Ormuz s’ha convertit en el principal focus de la guerra entre l’Iran, Israel i els Estats Units, que s’han estès per tot el Pròxim Orient. El nou aiatol·là iranià, Mojtaba Khamenei, va afirmar que continuaran bloquejant l’estret –pel qual passa prop del 20% del petroli i el gas natural liquat mundials– per “pressionar l’enemic”.

“L’estret d’Ormuz ha de quedar tancat”, va dir el fill de l’antic líder suprem –que no ha aparegut en públic des de l’inici de la guerra– a través d’un comunicat llegit a la televisió iraniana (sense vídeo ni àudio). Així mateix, el ministeri d’Exteriors iranià va remarcar que “no podem tornar a les condicions prèvies al 28 de febrer” però va assenyalar que molts vaixells poden passar per l’estret si es coordinen amb l’Armada del país.

Després de tretze dies de conflicte, Khamenei va assegurar que no renunciaran a “venjar la sang dels màrtirs”, incloses les prop de 170 nenes que van morir per un bombardeig en una escola.

A més, va amenaçar les bases dels Estats Units a la regió i va afirmar que seran “inevitablement” atacades, per la qual cosa va advertir els països veïns que acullen les instal·lacions militars que han de prendre una decisió en aquest sentit. “Recomano que tanquin aquestes bases com més aviat millor”, va avisar, després de deixar clar que “creiem en l’amistat amb els nostres veïns”.

El president dels EUA, Donald Trump, es va mostrar convençut dimecres que la guerra contra l’Iran “està guanyada”, encara que el conflicte no acabarà immediatament.

Paral·lelament, les autoritats iraquianes van denunciar que dos petrolers van ser objecte d’un atac a les seues aigües territorials, deixant almenys un mort i 37 rescatats, i van anunciar la suspensió total de les operacions a les terminals petroleres del país després de l’incident.

D’altra banda, el Regne Unit va alertar sobre un nou impacte contra una nau portacontenidors a unes 35 milles nàutiques dels Emirats Àrabs Units. Bahrain, Kuwait, EAU i Oman també van rebre atacs, l’Aràbia Saudita va informar de la intercepció d’almenys 18 drons i el Govern italià va denunciar un atac amb un míssil contra una de les seues bases militars a l’Iraq, encara que sense víctimes.

Per la seua part, el secretari d’Energia dels Estats Units, Chris Wright, va explicar que encara “no està llest” per escortar vaixells comercials a l’estret d’Ormuz, malgrat que “ocorrerà relativament aviat”.

Aquest preu està considerat una frontera d’alt risc per a la inflació i el creixement mundial. A Catalunya, la gasolina 95 ha pujat fins als 1,69 euros el litre en els últims deu dies (cosa que representa un augment del 13%), i el gasoil A fins als 1,80 euros (un 25% més). L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va destacar al seu informe mensual que amb aquesta guerra “vivim la interrupció més gran de subministrament de la història” i va precisar que, amb 98,8 milions de barrils diaris aquest mes, la sortida de petroli al mercat caurà al nivell que tenia el primer trimestre del 2022.

De moment, l’ofensiva israeliana contra el Líban ha deixat almenys 687 morts i 1.774 ferits. L’Exèrcit hebreu va afirmar que no és un conflicte “secundari”, sinó una “guerra en un front principal”, i va ampliar el perímetre del sud del Líban en el qual ordena el desplaçament forçós de la població, estenent-lo fins al riu Zahrani.

“Vivim la interrupció de subministrament més gran de la història”

El preu del barril de petroli Brent, de referència a Europa, va superar ahir la barrera dels 100 dòlars –encara que hores després va descendir fins als 95 dòlars–, a causa del conflicte al Pròxim Orient. L’organització va anunciar fa uns dies l’alliberament de 400 milions de barrils de cru per compensar l’escalada de preus de petroli i de combustible davant de la dràstica caiguda del trànsit a l’estret d’Ormuz. En el marc de l’acord entre els països de l’AIE, els Estats Units van informar que alliberarà progressivament 172 milions de barrils.Mentrestant, el president dels EUA, Donald Trump, va afirmar ahir que la pujada del petroli i la interrupció del flux a l’estret d’Ormuz portaran “molts diners” al seu país –ja que fa més competitius els productors de tipus d’hidrocarburs de més difícil extracció–. “Però hi ha una cosa molt més important per a mi, com a president: impedir que un imperi malvat, Iran, tingui armes nuclears”, va dir. Per la seua part, el secretari d’Energia dels EUA, Chris Wright, va assegurar que el “dolor a curt termini” dels preus es “resoldrà a llarg termini”.

Israel amenaça d’“ocupar” el Líban si no controlen Hezbollah

El Govern d’Israel va amenaçar ahir d’“ocupar” el Líban per fer front a la “amenaça” de Hezbollah, enmig de la seua campanya de bombardejos i incursions terrestres en resposta al llançament de projectils del grup. “He advertit el president libanès que, si el seu Govern no sap com controlar el seu territori i evitar que Hezbollah amenaci les comunitats del nord i dispari contra Israel, controlarem el territori”, va manifestar el ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz.

La Casa Blanca nega l’amenaça d’un atac iranià sobre Califòrnia

La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va negar ahir que existeixi una amenaça d’atac iranià amb drons contra territori nord-americà, després que ABC News publiqués que l’FBI havia advertit els departaments de policia de Califòrnia que l’Iran planejava atacs amb drons en represàlia per l’ofensiva nord-americana contra la República Islàmica. La portaveu va aclarir, en aquest sentit, que la notícia es basa en un correu enviat a les autoritats de Califòrnia sobre “una pista sense verificar”.