ELECCIONS
Grans ciutats franceses es resisteixen a la ultradreta
El partit de Marine Le Pen només aconsegueix imposar-se a la ciutat de Niça. Els socialistes seguiran governant a París
Emmanuel Grégoire aconsegueix mantenir París en mans socialistes. - EFE
Les grans ciutats franceses es resisteixen a l’avenç de l’extrema dreta, segons les primeres projeccions de la segona volta de les eleccions municipals que es van celebrar ahir a França. Ni a Marsella, ni a Nimes, ni a Lió, ni a Toló, on tenia possibilitats, no va aconseguir l’alcaldia. Mentrestant, a París el socialista Emmanuel Grégoire va derrotar la conservadora exministra de Cultura Rachida Dati. Grégoire, que durant anys va ser mà dreta de l’actual alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va collir més del 50% dels vots, aconseguint així mantenir el bastó de comandament de la capital francesa sis anys més en mans socialistes, com ha estat passant en els últims 25 anys.
El partit de Marine Le Pen, Agrupació Nacional, arribava a aquestes municipals –que se celebren cada sis anys– amb l’objectiu d’avançar en el seu procés d’implantació local i trencar el cordó sanitari que la resta de formacions li té imposat, no obstant l’única gran ciutat on va aconseguir imposar-se va ser Niça, la cinquena ciutat més gran de França, amb la victòria d’Éric Ciotti, aliat de Marine Le Pen. Ciotti va aconseguir el 45% dels vots davant el 39,5 % que va obtenir l’alcalde sortint després de gairebé una dècada al poder, el centrista Christian Estrosi. D’aquesta manera, la vila mediterrània, amb 360.000 habitants, passarà a convertir-se en el més gran bastió de l’extrema dreta gal·la, que també va sumar ciutats com Carcassona o Elna, a la Catalunya Nord, als seus ja feus com Perpinyà, sentenciat en la primera volta amb la reelecció de Louis Aliot.
Per la seua part, el que va ser primer ministre entre 2017 i 2020, Édouard Philippe, va aconseguir seguir com a alcalde de la localitat normanda de Le Havre.
Com que diumenge passat més del 80% dels alcaldes ja van ser elegits, essencialment a la França rural, només disset milions de francesos, dels més de 48 milions totals, estaven ahir cridats a acudir als col·legis electorals en els 1.526 municipis que restaven per decidir-se del total de 35.000 que té el país.
