SEGRE

ECONOMIA

Un any de guerra comercial: Els aranzels de Trump porten la Unió Europea a buscar nous mercats i segellar acords com el del Mercosur

La borsa espanyola, una de les grans beneficiades de la reorientació de capitals

El port de Barcelona, gran porta de sortida d’exportacions lleidatanes. - ACN

El port de Barcelona, gran porta de sortida d’exportacions lleidatanes. - ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un any després que el president dels Estats Units, Donald Trump, proclamés el denominat Dia de l’Alliberament i desencadenés una batalla comercial inèdita, el dèficit comercial s’ha disparat a Espanya gairebé un 42% en un context d’incertesa a l’alça per a empreses i també per al Govern central, que ha vist com la demanda externa ha frenat el creixement. El 2 d’abril del 2025, la Casa Blanca va establir un aranzel base mínim del 10% sobre totes les importacions dels EUA, amb gravàmens recíprocs de fins al 34% per a la Xina i el 20% per a la Unió Europea (UE). L’anunci va desencadenar un pànic venedor que va suposar la pitjor ratxa borsària des de la pandèmia, però un any després, els parquets han aconseguit digerir l’impacte inicial i recuperar les pèrdues malgrat la incertesa sobre el conflicte a l’Iran de les últimes setmanes. A més, la Unió Europea (UE) i pràcticament tots els països del món han redoblat en aquests últims mesos els esforços negociadors per buscar nous mercats. En el cas del bloc comunitari, que l’allunyament dels Estats Units l’ha portat a firmar l’acord comercial amb el Mercosur, que feia dècades que estava embussat; s’ha atansat més a la Xina i ha subscrit pactes comercials preferencials amb l’Índia, Austràlia i altres països.

Entre els mercats financers, la borsa espanyola ha estat una de les grans beneficiades de la reorientació de capitals cap a Europa. Entre els índexs del Vell Continent, el selectiu espanyol ha firmat la revalorització més gran de totes les places europees, amb un avenç del 32,21% aquell any de diferència. A més d’aquesta millora, ha batut màxims històrics després d’assolir els 18.496,6 punts, la qual cosa suposava una revalorització de gairebé un 40% respecte al Dia de l’Alliberament. A la resta de parquets europeus, Londres ocupa el segon avenç més gran, un 20,04%, seguida del 18,56% de Milà. Amb avenços més modestos figuren el DAX alemany (3,37%) i el CAC 40 francès (1,33%), que també han millorat les posicions respecte a fa un any. Les 50 empreses cotitzades europees més grans, agrupades en l’Euro Stoxx 50, han registrat una revalorització del 7,75%.

A l’altre costat de l’Atlàntic, els principals índexs de Wall Street també han superat l’impacte de l’anunci inicial de Trump. El Nasdaq, l’índex de les empreses tecnològiques, ha estat el selectiu que millor ha resistit l’envit, amb una millora del 25,16%, mentre que l’S&P 500 ha pujat un 16,73% i el Dow Jones, un 10,9%.

Aquest escenari ha provocat una notable depreciació del dòlar davant la moneda única: L’euro ha guanyat més de 8 cèntims davant del dòlar, passant dels 1,0793 als 1,1619 dòlars al tancament del període, encara que les últimes notícies de la guerra de l’Iran han devaluat la divisa europea fins a una mica més d’1,152 dòlars en els quals cotitza aquest dijous.

El continent asiàtic registra la revalorització mitjana més elevada entre les grans regions borsàries, liderat per un Kospi sud-coreà que ha polvoritzat registres al pujar un 118,64% anual, impulsat pel sector tecnològic i logístic.

Els metalls preciosos, valor refugi en temps convulsos, han estat una altra de les inversions beneficiades per la incertesa generada per la guerra aranzelària. L’unça d’or ha augmentat el valor en prop del 53%, des dels 3.113 dòlars fins als 4.750 dòlars, i en el seu màxim històric, registrat el 29 de gener en 5.595,47 dòlars, va arribar a acumular una revalorització de gairebé el 80%. Per la seua part, la plata ha pujat un 122% en el mateix període, i el 29 de gener, quan va tocar els 121,65 dòlars, més que triplicava el valor (+261%). En sentit contrari, el bitcoin ha perdut un 20,23% el darrer any, caient fins als 68.000 dòlars, la qual cosa ha allunyat el criptoactiu del seu pretès paper com a reserva de valor en temps d’incertesa.

El mur comercial imposat per Trump va quedar desmuntat el mes de febrer passat, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar il·legals els aranzels aprovats el Dia de l’Alliberament. El mandatari s’havia basat en la llei de poders d’emergència del 1977, prevista per a casos de guerra, per tirar-los endavant, però els magistrats del Tribunal van considerar que no tenia potestat per aprovar una mesura d’aquesta naturalesa sense passar pel Congrés i en virtut d’una norma prevista per a altres finalitats. Davant d’aquest revés judicial, Trump va atacar reconfigurant la seua estratègia amb un nou aranzel del 10% vigent fins al 23 de juliol i va amenaçar d’elevar-lo al 15%, segons evolucionessin les negociacions d’acords bilaterals. Aquests nous aranzels són temporals i han de passar el filtre del Congrés. La decisió del Suprem va obrir la porta que els consumidors i empreses nord-americanes reclamin el reemborsament d’uns 170.000 milions de dòlars. Tanmateix, no va invalidar els gravàmens que permeten restriccions a les importacions que amenacin de debilitar la seguretat nacional, entre les quals figuren les taxes del 50% al coure, l’acer, l’alumini i els seus derivats o del 25% als automòbils i autocomponents i per a certs semiconductors.

tracking