Txernòbil, 40 anys de l’horror

Avui es compleixen 40 anys d’un dels desastres nuclears més grans al món, el de la central ucraïnesa de Txernòbil, que va obligar a evacuar la zona l’endemà i del qual avui encara milers de persones continuen patint-ne les conseqüències. L’accident va donar a l’atmosfera una radioactivitat que es considera equivalent a mig miler de bombes atòmiques com les que els EUA van llançar sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima o Nagasaki a la Segona Guerra Mundial.

La central, ubicada a tot just 120 quilòmetres de Kíiv, es va construir en els anys 70 del segle passat i era la planta soviètica més gran quan va ocórrer el desastre, atribuït a un error humà, combinat amb greus fallos de disseny d’una planta tan sensible com una de nuclear i la falta de mesures de seguretat. Tot això es va convertir en un còctel que va provocar l’explosió del reactor número quatre. El núvol tòxic va tenir tal magnitud que va arribar des de Bielorússia fins al Regne Unit, passant per Escandinàvia, Àustria i Alemanya.

La magnitud del desastre era inimaginable fins a aquell moment i els anomenats liquidadors intentaven frenar la radioactivitat sense cap mesura de seguretat. Per altra banda, més de 135.000 persones properes a la central, l’anomenada “zona d’exclusió” eren evacuades. Anys després, les autoritats advertien que en deu quilòmetres al voltant mai podria tornar a viure ningú.

Dins d’aquest radi es trobava la ciutat de Prípiat, a tres quilòmetres de la planta, que comptava amb 50.000 habitants, la majoria treballadors de la planta i les seues famílies, que van ser evacuats deixant enrere el que fins llavors van ser les seues vides. A la ciutat de Txernòbil, tres dècades després de l’explosió havien tornat unes tres mil persones.

Un informe de l’Organització de Nacions Unides recull que, segons els informes oficials, 31 persones van morir en el moment de l’explosió i 600.000 “liquidadors” involucrats en les operacions d’extinció del foc i de neteja van estar exposats als alts nivells de radiació. Prop de 8,4 milions de persones a Bielorússia, Ucraïna i Rússia, que equivalen a un número més gran que la població d’Àustria, van estar exposats a la radiació.

Uns 150.000 quilòmetres quadrats de territoris dels tres països van quedar contaminats, la qual cosa suposa gairebé la meitat del territori total d’Itàlia. Zones agrícoles que abastaven prop de 52.000 quilòmetres quadrats, la qual cosa és una extensió més gran que la mida de Dinamarca, van ser contaminades amb cesi-137 i estronci-90, el període de semidesintegració dels quals és de 30 i 28 anys, respectivament.

Es vna reassentar prop de 404.000 persones, però milions de persones van continuar vivint en un entorn en el qual l’exposició residual continuada produïa una varietat d’efectes adversos.

Al cap de 25 anys de l’accident, experts ucraïnesos calculaven que el desastre havia segat almenys cent mil vides, encara que les organitzacions ecologistes estimaven que com a mínim eren el doble. Els casos de càncer infantil es van disparar a la zona per causa directa del desastre nuclear i es dona per fet que encara es registren molts malalts com a conseqüència de l’accident que va convertir en un veritable problema com acabar amb les tones de combustible atòmic que allotjava la central nuclear.

“El risc nuclear continua en un món polaritzat”

El director general de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica i candidat a secretari general de l’ONU, Rafael Grossi, creu que el sistema internacional de seguretat nuclear ha assolit “progressos impressionants” des de l’accident de Txernòbil, encara que alerta que “persisteixen riscos en un context global més polaritzat”. Recorda que el desenvolupament de la cultura de seguretat ha estat un dels principals avenços de les últimes dècades, perquè “els països han après a compartir informació i a establir mecanismes de cooperació que abans no existien”. Però avisa que el principal desafiament no és tant de la seguretat operativa de les centrals com a geopolític. “Un món més polaritzat fa que alguns països es plantegin, per primera vegada en molt temps, si la seua abstenció nuclear és garantia suficient de seguretat.”

La guerra a Ucraïna converteix la planta en una amenaça

Actualment la central de Txernòbil continua representant una amenaça potencial per al medi ambient i la salut, ja que els danys i riscos derivats de la guerra a Ucraïna han pertorbat els plans per substituir l’envellit sarcòfag que aïlla tones de material radioactiu restant. Però els accidents nuclears no sols “continuen sent probables” sinó que “augmenten a mesura que envelleix la flota”, especialment a Europa i els Estats Units. Així ho assenyala Cristina Rois, membre d’Ecologistes en Acció i assistent al Comitè de Transparència i Participació Pública del Consell de Seguretat Nuclear. A aquest factor se suma un escenari geopolític marcat per conflictes armats, que ha elevat encara més la percepció social del risc nuclear. “Les centrals no estan dissenyades per resistir atacs intencionats”, adverteix. Per exemple a Ucraïna, les plantes nuclears es troben pràcticament en primera línia del conflicte amb Rússia.