El TJUE es pronunciarà sobre la llei d'amnistia el pròxim 16 de juliol

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciarà el 16 del juliol sobre la llei d’amnistia. La sala gran del tribunal amb seu a Luxemburg ha de resoldre els dubtes del Tribunal de Comptes sobre l’aplicació de l’amnistia en la causa per les despeses vinculades a l’1-O i els de l'Audiència Nacional pel cas de l'’Operació Judes’ contra els CDR. Dean Spielmann, advocat general del TJUE, es va mostrar favorable a la norma en una opinió feta pública el novembre i va avalar-ne l'aplicació tant per a les despeses del referèndum com pel cas dels CDR, però va posar algunes objeccions de procediment. La seva opinió no és vinculant per al TJUE, però els magistrats parteixen d’aquesta posició per emetre una sentència.

Desenes de líders i activistes independentistes estan pendents de Luxemburg per beneficiar-se de l’amnistia, tot i que també depenen del Tribunal Constitucional. Ara, la justícia europea resoldrà el cas just un any després de l'audiència sobre les qüestions prejudicials dels dos tribunals espanyols.

La llei d’amnistia impulsada pel govern de Pedro Sánchez va entrar en vigor l’11 de juny del 2024. La norma busca la "normalització institucional, política i social" a Catalunya i eximeix de responsabilitat penal, administrativa i comptable als implicats en el 'procés'. Pactada amb els partits independentistes com a part de l’acord d’investidura de Sánchez, l’amnistia ha generat polèmica. A part de les denúncies de PP i Vox, els tribunals que han d’aplicar-la han qüestionat la seva validesa.

El Tribunal Suprem directament no l'ha volgut aplicar en els casos de malversació que afecten dirigents com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el líder de Junts, Carles Puigdemont, i s’ha limitat a fer una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la legalitat de la norma pel possible “tracte discriminatori” en funció de la “ideologia”, però el TC ja l’ha desestimat.

En la sentència del pròxim 16 de juliol, el TJUE es pronunciarà sobre les prejudicials del TdC i l’Audiència Nacional sobre l’aplicació de l’amnistia en el cas per la responsabilitat comptable per les despeses del ‘procés’ i en el cas pels presumptes delictes de terrorisme en el cas dels CDR.

El TdC vol saber si es pot amnistiar la responsabilitat comptable dels líders del procés sense afectar els interessos financers de la UE, mentre que l’Audiència Nacional qüestiona la compatibilitat de la llei d'amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. El TdC també pregunta si la norma discrimina per raons d’ideologia. No s’aborda, per tant, l’amnistia a la malversació.

L’opinió de l’advocat general

En el procediment de preguntes prejudicials al TJUE, l’advocat general del tribunal presenta una opinió no vinculant als magistrats perquè elaborin la sentència. La sala gran del TJUE que estudia la llei d’amnistia tindrà en compte la seva posició. El tribunal no està obligat a mantenir-la, però en la majoria dels casos es pronuncia en el mateix sentit.

El 13 de novembre, l'advocat general del TJUE Daniel Spielmann va defensar que l’amnistia per a les despeses del ‘procés’ i el cas dels CDR és compatible amb el dret de la UE, però va posar objeccions de procediment perquè considera que algunes disposicions de la llei vulneren el dret a la tutela judicial efectiva.

En resposta a les preguntes prejudicials del Tribunal de Comptes, Spielmann va assegurar que els fets del ‘procés’ no afecten els interessos financers de la UE perquè no hi ha “un vincle directe” amb la reducció “actual o potencial” dels ingressos postats a disposició del pressupost de la UE. Una interpretació que s’oposa a la del Tribunal Suprem en la causa de l’1-O.

Això sí, va considerar insuficients els terminis que la llei imposa al TdC per resoldre sobre l'aplicació de l'amnistia i va criticar que s'impedeixi la compareixença d'algunes parts.

Pel que fa al cas dels CDR a l’Audiència Nacional, Spielmann va sostenir en el seu dictamen que la llei d’amnistia és compatible amb la directiva europea de lluita contra el terrorisme perquè s’aplica a fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa. A més, estableix una “exclusió explicita” dels actes que hagin causat violacions greus dels drets humans, particularment del dret a la vida i a la integritat física.

Més enllà de les qüestions prejudicials plantejades pels dos tribunals, Spielmann va replicar a les crítiques de la Comissió Europea a la legitimitat de la llei d’amnistia: “Des del meu punt de vista, res permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia en aquest cas”, va sentenciar.

En paral·lel al cas de les despeses per l'1-O i dels CDR, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un jutjat de Vilanova també han optat per preguntar al TJUE si la norma és compatible amb el dret de la Unió Europea. La sentència del pròxim 16 de juliol pot marcar el camí d'aquests casos.