Endesa i Birding Natura rastregen i estudien el vol del duc a Lleida per protegir-lo millor
Iniciativa pionera a les Garrigues, en la qual es va monitorar amb càmeres un niu amb cinc pollets
Alliberament d’un exemplar de duc a l’espai natural de Mas de Melons.
Els científics recorren cada vegada més a les noves tecnologies per estudiar la vida animal. En el cas de les espècies amenaçades, les dades que obtenen solen ser utilitzades per emprendre propostes de salvaguarda. El rastreig per GPS i l’ús de càmeres per captar la seua vida en estat salvatge són algunes de les tècniques que la companyia elèctrica Endesa i l’entitat conservacionista Birding Natura van utilitzar per estudiar el duc, l’au nocturna més gran d’Europa, l’any passat al pla de Lleida i altres punts de Catalunya.
Endesa | Projecte de conservació del duc
Per fer-ho van marcar diversos exemplars adults amb radiotransmissors a l’espai natural de Mas de Melons, a les Garrigues. Ho van fer per entendre els seus moviments i adquirir un major coneixement sobre els motius i punts exactes de les possibles morts, ja que moltes són per causes no naturals. Paral·lelament, van portar a terme una iniciativa pionera que va consistir a monitorar amb càmeres un niu amb cinc pollets durant més de dos mesos: des que els ous van fer eclosió i fins que els exemplars van alçar el vol. El conjunt del projecte, que va comptar amb l’ajuda dels Rurals, tècnics de Medi Ambienti el Centre de Fauna de Vallcalent, va permetre incloure totes les etapes de la vida d’aquesta au.
Les imatges del niu es van retransmetre per internet en directe.
Quant a l’acció duta a terme al niu, la més singular des del punt de vista científic, les imatges van ser retransmeses en directe a través d’internet. Van comptar amb més de 2.000 seguidors, que van poder observar el creixement dels pollets, així com analitzar el comportament de la parella d’adults. Val a remarcar que, a causa de l’abundància de preses a la zona, tots els pollets van prosperar, una cosa molt poc freqüent per a aquesta espècie, de manera que quan aquests van assolir la maduresa van ser també rastrejats durant un any.
Els pollets es van marcar amb un sistema de radioseguiment.
Endesa té en compte les dades obtingudes durant el projecte a l’hora de planificar el desenvolupament de les seues infraestructures, a banda de protegir les ja existents on és necessari, amb la qual cosa contribueix a la conservació de l’espècie.
Els resultats animen a repetir el projecte amb altres aus
En la mateixa línia, Balsells afirma que l’objectiu del projecte era “detectar punts i elements problemàtics per a l’espècie per corregir-los”, però que “durant els dos anys que han durat els rastrejos no s’han detectat accidents ni col·lisions de cap dels mussols monitorats amb línies de distribució”. Les dades obtingudes són accessibles tant per a Endesa com per al Govern i altres entitats.
Per la seua part, Inmaculada Ordóñez, tècnica del Pla de Conservació de la Biodiversitat d’Endesa a Lleida, que engloba aquest projecte i altres que la companyia impulsa sobre altres espècies amenaçades, afirma que “accions d’aquest tipus ens permeten no només impulsar el coneixement científic sobre la fauna salvatge, sinó entendre també la seua interacció amb l’activitat d’Endesa”.
En la mateixa línia, Ordóñez assegura que tenen un clar “enfocament preventiu i estan alineats amb la reducció i compensació dels impactes d’Endesa per avançar en el compromís d’una no-pèrdua neta de biodiversitat”.
