DONES, amb majúscules
Presidenta de la Diputació

Rosa M. Perelló
El Dia Internacional de les Dones és una immillorable oportunitat per reconèixer la contribució del col·lectiu femení al desenvolupament de la societat i per visibilitzar, així mateix, el sostre de vidre que encara manca superar per aconseguir un tuteig social perfectament equilibrat entre homes i dones des de posicions de respecte i d’igualtat de gènere.
El 8 de març convida a fer una vasta reflexió sobre l’accés laboral i les condicions salarials de les dones; a analitzar la correlació efectiva entre la conciliació de la vida personal i la vida professional i a revisar aquelles polítiques que caldria atendre en favor d’unes majors cotes de plenitud social. Benvingudes siguin jornades com les d’avui per la força incommensurable i transformadora de posicionaments i reivindicacions que ens han permès a les dones, amb el curs del temps, desprendre’ns de subjeccions, prejudicis i situacions de desigualtat. La lluita per a l’assoliment del sufragi femení és un exemple excepcional d’una societat que, durant massa temps, va viure d’esquenes a la seva societat, ancorada en un model exclusivament patriarcal.
Greuges d’un temps pretèrit, però també greuges d’un temps actual perquè, a dia d’avui, desgraciadament i molt sovint, hem de lamentar i condemnar episodis d’humiliacions, vexacions i, en els casos més extrems, de violència vers les dones. L’eradicació de la xacra de la violència de gènere interpel·la a tothom, sense defallences, i per això cal dedicar-hi tots i cadascun dels recursos que, tant col·lectivament com individual, tinguem al nostre abast.
En la commemoració del 8 de març, i segurament des de posicions més personals, hi ha intrínsecament relacionat un sentiment inefable de revisió del passat més proper, de tribut a totes i cadascuna de les dones imprescindibles que ens han acompanyat en aquest itinerari de vida. Penso, per exemple, amb la generositat que ho fa una mare o la complicitat d’una padrina o àvia, o qualsevulla altra veu femenina a qui hem tingut o tenim dipositada plena confiança i estima.
I en un entorn eminentment rural com són les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, i pensant en les dones que ens han precedit, parlem de dones sofertes, coetànies d’una època d’escassetats i privacions majúscules; de vicissituds diverses conseqüència dels temps convulsos que els tocà de viure; d’exilis i repressions, també llavors; dones de pocs reconeixements, de somnis esborrats d’una plomada i alegries poques, però, malgrat tots els malgrats, fermes, valentes, sense temença, tossudament elles.
Donasses, en una paraula, a qui devem també el dia d’avui.