La meva Belén Garijo

Potser aquest nom, tal qual, no digui gran cosa als qui s’endinsen en aquestes Semblances, però potser puc despertar el seu interès si comparteixo que aquesta castellanomanxega d’origen, però madrilenya de cor, és avui en dia l’executiva femenina més ben pagada del DAX 30 (l’IBEX alemany), i ha estat a més la primera dona que ha liderat una empresa de les que integren aquest índex borsari alemany. I, pam, en un gir inesperat de guió, fa uns dies hem sabut que abandona Frankfurt i torna a París, però ara com a Directora General a nivell mundial (CEO) de Sanofi. No deixarà de sorprendre’m mai!

Es tracta, doncs, d’una dona poderosa en el sector de les indústries farmacèutiques multinacionals, i no només això, perquè també és consellera independent del grup BBVA i ho havia estat del grup francès L’Oréal. La vaig conèixer l’any 2003 en el procés de fusió peninsular de Sanofi-Aventis. Ella era llavors directora general d’Aventis Espanya, i competia per la direcció general de Sanofi-Aventis Espanya amb Jacques Cessot, que era el director general de Sanofi-Synthélabo. També estava en debat en aquesta fusió per absorció la seu de la companyia a Espanya. I es va anar armant la decisió salomònica des de París, després d’unes quantes entrevistes als dos possibles candidats i de molts nervis dels equips d’ambdues filials, perquè ja se sap que quan es produeix una fusió només queden la meitat dels directius prèviament existents (amb sort!). Jo tenia una excel·lent relació amb Jacques Cessot, un francès que estima la vida i els plaers de la vida, i que m’havia triat com a Director de Relacions Institucionals de Sanofi-Synthélabo a Espanya. Amb ell vàrem decidir actuar en paral·lel: ell bregaria per ser el director general de Sanofi-Aventis Espanya, mentre que jo preparava el dossier per tal de defensar que la seu de la nova companyia romangués a Barcelona. La decisió fou empat tècnic: Belén Garijo seria la nova directora general, però la seu es quedaria a Barcelona, en aquest cas contra el parer del Vicepresident d’Europa, un jacobí de manual que em va dir que defensant la posició de Barcelona anava contra el sentit de la història. En fi! Les meves primeres entrevistes i reunions amb la senyora Garijo no van anar bé. Jo tenia molts recels cap a la madridista i madrilenya Garijo, però a poc a poc ho vam anar suavitzant, i finalment em va dir que em volia al seu costat i que seria el nou Director de Responsabilitat Social Corporativa (lloc de nova creació, però el 2003!) i Director general de la Fundació Sanofi-Aventis Espanya, que tenia un bon pressupost. Vaig acceptar, i a partir de llavors vàrem tenir una relació fluida i lleial. Però al cap de poc, el maig del 2006, fou cridada a París per a fer-se càrrec de la Vicepresidència europea de la companyia. En un procés paral·lel, el juliol d’aquell any jo mateix vaig aterrar a París com a membre de la Direcció de Desenvolupament Durable (Sostenibilitat) de la companyia a nivell global. I tot i que estàvem en posicions, responsabilitats d’àrea geogràfica i edificis d’oficines diferents, ens vèiem sovint a París. Sopàvem sovint, l’acompanyava alguna vegada, i ens veiem amb els excompanys de la filial quan venien a París. Les relacions eren cordials, i rèiem bastant. Disposava d’un bon apartament al Boulevard Saint-Germain que gaudia massa poc, perquè estava sovint de viatge. Finalment el 2010 vàrem tornar a coincidir al mateix espai de treball, perquè em va oferir integrar-me a l’equip europeu com a Vicepresident de Relacions Institucionals amb encàrrec particular envers les institucions europees, les noves audiències i les organitzacions sanitàries paneuropees. Però poc va durar la tranquil·litat perquè el 2011 ella fou nomenada directora d’operacions de la farmacèutica alemanya Merck, a Frankfurt, i en aquesta companyia ha desenvolupat una carrera meteòrica. El 2013 fou promocionada a presidenta i directora executiva de la divisió de biofarmàcia de la companyia, i dos anys després, a membre de la Junta executiva. Des del 2021 és la nova CEO global (líder màxim), convertint-se en líder de Merck KGaA, i en la primera dona que lidera una empresa membre del DAX 30, com apuntava a l’inici d’aquest article. Belén Garijo és físicament baixeta, però situada sempre sobre uns talons, que hom pot sentir com corren pels passadissos dels aeroports o com s’atansen al teu despatx, tant en època de bonança com de tempesta. És clara, directa, li agrada manar i decidir, sap com fer-te empassar colobres, i és enormement treballadora. Amiga dels seus amics, però no en excés, salta etapes i gents amb esperit competitiu. El seu refugi és a la Manga del Mar Menor, però no sé si a cops no es refugia massa en ella mateixa, oblidant momentàniament els qui ha trobat en el camí.