Drets socials
Aquest dimecres 11 de novembre ha tingut lloc una vaga general convocada per diverses organitzacions sindicals arreu de l’Estat. La jornada ha anat acompanyada de multitudinàries manifestacions en diverses ciutats. Però quines han estat les reivindicacions principals? El dret a un salari digne, l’accés a un habitatge assequible, la millora de les condicions laborals i la defensa dels serveis públics.
En conjunt, parlem del dret a una vida digna. Avui, malauradament, en un sistema capitalista, la dignitat està estretament condicionada per la classe social a la qual pertanyem. No és el mateix secundar una vaga si ets funcionari de la Generalitat que si treballes per compte propi en un petit comerç. Tampoc no és el mateix fer vaga com a docent que aturar la feina si ets pagès, ni participar-hi com a estudiant.
A aquestes desigualtats s’hi suma la desconnexió entre grups socials. El capitalisme ha sedimentat una manera de pensar compartimentada que ens porta a actuar d’acord amb els interessos individuals, sense tenir prou en compte les conseqüències que les decisions tenen sobre la resta. Els talls de circulació i la pressió sobre alguns petits comerços durant la vaga ho evidencien. Així doncs, la defensa d’uns drets pot acabar afectant els d’altres.
Algunes de les persones que s’han manifestat ho han expressat així davant les càmeres de TV3: “Aquesta és una vaga contra el sistema.” Però és que, ens agradi o no, el sistema som tothom i la mobilització arriba enmig d’una successió de crisis que travessen la vida quotidiana, com la de l’habitatge, la del transport ferroviari o la dels centres educatius.
Alhora, aquesta desconnexió també es manifesta entre l’empresariat i les persones treballadores, quan les dificultats de l’empresa queden tancades als despatxos de direcció fins que es tradueixen en acomiadaments o retallades salarials. Però el model d’empresa jeràrquica, que concentra les decisions en poques mans i manté la resta al marge, no és l’únic possible. Compartir responsabilitats, però, implicaria també compartir informació, poder de decisió i beneficis. I aquí rau l’aporia: en un món organitzat en classes socials, garantir drets passa necessàriament per qüestionar privilegis.