Cançó trista d'un boomer

Qui subscriu va nàixer els anys del baby boom (1950-75) que el ministre de Pensions i altres, José Luis Escrivá, ha dit que és una generació que haurà d’assumir entre treballar més o patir una retallada a les seues pensions.

Ho diu, a més –sembla que ja s’ha penedit de la patinada verbal, però no sé si de la mental– en plena eufòria per haver arribat a un acord sobre el tema amb patronal i sindicats: però els segons han posat el crit al cel davant de les “desafortunades” declaracions del ministre i els primers estan bastant enutjats amb els plans marxistes de la ministra de Treball quant a la reforma laboral.

No formo part del govern, ni de l’oposició, però soc un és d’aquests baby boomers, per cert, amb l’edat de jubilació ja passada, però que es continua escarrassant perquè un ho necessita i perquè, a sobre, li agrada. I, amb aquests títols a la mà, m’atreveixo a denunciar la falta de sensibilitat d’un Executiu que no té consideracions cap a generacions que s’han sacrificat pel progrés del país i per entregar als seus fills i nets un món millor, la qual cosa em sembla que, per cert, no hem aconseguit.

Els baby boomers, o anomeni’ls vostè, si vol, els homes i dones de l’“esperit del 78”, ens hem endut no pocs sobresalts els últims temps: fins i tot el que va ser el cap de l’Estat durant quaranta anys està a punt de complir el seu primer aniversari en una espècie d’exili no sé si del tot voluntari i una mica merescut, qui ho sap.

Tot al voltant canvia, però no voldria creure que la mudança arriba fins al punt d’anul·lar drets que s’han conquerit anteriorment: les pensions, senyor Escrivá, es guanyen amb el treball d’anys, amb les cotitzacions de dècades, amb el pagament rigorós d’impostos des de sempre.

No, no estic segur que aquesta retroactivitat pel que fa als drets adquirits –al cap i a la fi, ja hem pagat bastant per la nostra pensió– sigui justa; ni tan sols crec que sigui possible, i menys despatxada amb la frívola alegria amb la qual ho ha fet un, per altra banda, respectable i per mi respectat ministre.

Els baby boomers tampoc no tenim la culpa de ser-ho, ni que ara els naixements de nens s’hagin estancat gràcies a una llarga política d’errors i egoismes i la caixa de la Seguretat Social estigui com està.