Identitat i plasticitat cognitiva

Si haguéssim de respondre a la pregunta “qui soc jo?” probablement parlaríem del nostre nom, dels rols que exercim, de la professió, les creences, les aficions, la ideologia política, els trets de personalitat o determinats atributs socials i físics. Aquest conjunt d’elements, aparentment simples, configura el relat que dona sentit a allò que som i amb allò que ens presentem davant del món.Des d’una mirada psicològica, però, la identitat no s’entén com quelcom immutable. Es tracta d’una construcció dinàmica que integra valors, ideologies, experiències significatives, records carregats d’emoció, vincles afectius, rols socials, opinions vitals i característiques de personalitat. Les respostes que donem a les preguntes “qui soc?” i “qui vull ser?” actuen com a brúixola interna: orienten les nostres decisions, la nostra conducta i la manera com reaccionem davant de situacions que confirmen o desafien el nostre relat identitari.Quan alguns elements com les creences religioses, la ideologia política o l’orientació sexual ocupen un paper central en la definició de la pròpia identitat es pot produir un fenomen de rebuig a qualsevol ideari alternatiu. Si soc d’esquerres difícilment puc encaixar una idea liberal perquè la viuré com una amenaça a allò que soc. Això ajuda a entendre per què sovint resulta difícil assumir el pensament crític: una idea diversa pot experimentar-se com un qüestionament del que soc i no del que penso. Des d’aquesta perspectiva, no sorprèn que moltes persones només revisin aspectes profunds de la seva identitat arran de crisis vitals intenses: pèrdues significatives, malalties, ruptures, enamoraments o experiències límit.El psicòleg i psicoanalista Erik Erikson va descriure les crisis d’identitat no com a fracassos, sinó com a oportunitats de creixement psicològic. Quan un dels pilars de la nostra constel·lació identitària entra en crisi, és habitual experimentar confusió, incoherència o desorientació. Tanmateix, aquest malestar indica que el “jo” s’està reorganitzant i madurant. No es tracta de renunciar als propis principis, sinó d’activar la plasticitat cognitiva i emocional necessària per adaptar-se a noves realitats.Tot i que la identitat es construeix al llarg de tota la vida, ho fa de manera especial en els moments de crisi: una conversió religiosa o una crisi de fe, un canvi vital o d’orientació sexual, una redefinició professional o una ruptura relacional.Evolutivament, l’adolescència és una d’aquestes etapes clau. Durant la infància interioritzem valors, normes i etiquetes de l’entorn; en l’adolescència, es posen a prova. L’experimentació amb rols, estils, relacions i sexualitat respon a la necessitat psicològica de diferenciar-se i construir una identitat pròpia i autèntica.La identitat ens proporciona un marc de seguretat per interpretar el món, però quan esdevé una veritat absoluta limita el diàleg, empobreix el pensament crític i dificulta l’enriquiment mutu. La saviesa rau, precisament, en la capacitat d’escoltar, integrar i dialogar amb identitats divergents, no veient-les com una amenaça, sinó com una oportunitat de creixement compartit.

Com a psicòloga amb sensibilitat pel coneixement teològic, no puc deixar d’assenyalar que, per a les persones que creuen en una realitat que transcendeix la pròpia finitud, la identitat també passa per reconèixer-se vivencialment com a fills de Déu. Lluny de fonamentar-se en una adhesió rígida a normes o idees immutables, aquesta identificació es construeix a través d’una relació viva que creix amb l’experiència i que integra, igual que qualsevol procés psicològic madur, moments de dubte i de crisi. Podríem dir que la identitat del creient combina la dinamicitat pròpia de tota construcció humana amb la confiança en un nucli rebut com a do, que ofereix estabilitat i sentit enmig de les transformacions inevitables. No és casual que, des de la pràctica clínica, sovint constatem el valor psicoprotector d’una fe viscuda de manera madura, capaç d’ampliar la mirada i de sostenir la persona en els moments de major vulnerabilitat.