Anabel Pantoja, de pega

S’ha de reconèixer. Anabel Pantoja (Sevilla, 1986), la nebodíssima, està maleïda. Res del que intenta, almenys televisivament parlant, no té recorregut. Va arribar, ja fa anys, als platós televisius de Mediaset per ser qui era albergant-se a l’ombra de la pantojil cantaire i va assolir el seu sostre quan des de Sálvame li van posar amb safata i en directe la seua esperpèntica boda en la canària illa de La Graciosa. El seu matrimoni, parafrasejant el mestre Sabina, va durar menys del que aguanta un glaçó en un whisky on the rocks. Va passar per més platós i realities, però cap va quallar. El seu últim intent va ser despullar-se, per una causa benèfica, a l’estil The Full Monty, en un programa que va ser un fiasco d’audiència (de fet, ja s’havia despullat molt a les xarxes socials). Ara torna a TardeAR, acollida per Ana Rosa que busca repunts d’audiència amb una secció viatgera en la qual explicarà les seues vivències, que ja és explicar. Tanmateix, el seu mediàtic fitxatge ha quedat eclipsat al coincidir, la qual cosa ja és mala sort, amb el de Victòria Frederica a Antena 3. El que hem dit, mala sort!