El morbo està servit

En totes les redaccions televisives, alerta màxima quan es va saber la notícia: Julio Iglesias, denunciat per dos de les seues treballadores per abusos sexuals. Des del més modest dels informatius fins a la tertúlia de més substància, el tema va ser portada i motiu de saberudes discussions durant minuts. És més, Telecinco i La Sexta van modificar la programació nocturna per emetre especials amb presses i sense pauses per tractar el tema. Per descomptat, els platós es van omplir d’experts en julioiglesiologia per intentar analitzar els fets. I, com no podia ser d’una altra manera, el personal es va dividir entre inquisidors i defensors a ultrança. Hi va haver qui en va demanar el cap amb safata de plata, o simplement el cap, i d’altres, que tot era una maniobra de les denunciants per treure diners i fama. Entre aquestes últimes va destacar Ana García Obregón, que, pel que sembla, va viure dos anys i mig a la casa del cantant i no va observar res sospitós, i per descomptat Isabel Díaz Ayuso, que va assegurar que, “per a dones violades, les de l’Iran”. I això no ha fet més que començar.