Menys llarga, però no millor

Després de sentir Carlos del Amor, comentarista de La 1, anunciant com un èxit que els Goya 2026 havien durat 20 minuts menys que els del 2025, se’ns van posar els pèls com escàrpies. Aquest era el gran èxit de la cerimònia, que per commemorar els seus 40 anys de vida tornava a Barcelona, 26 anys després de la seua primera presència? Sí, va ser una mica més breu, però no millor. Des de la bogeria de la prèvia a la catifa roja, un caos absolut amb convidats entrevistats fins en tres ocasions i amb preguntes d’alumnes de primària, fins als errors de realització durant la cerimònia i de la gala en si mateixa, no va deixar en bon lloc l’Acadèmia ni a Barcelona. Química nul·la entre els presentadors, excessives reivindicacions (no va quedar res per trencar una llança en el seu favor), massa números musicals, incomprensibles presentacions dels nominats a... (uns molt i d’altres res). Poques coses aplaudibles: els in memoriam, aquesta vegada, sí; i la cara de Susan Sarandon al saber que la seua dobladora al castellà (Maria Lluïsa Solà) era a la sala. És que ningú no l’hi va dir? Fatal.