Una victòria pírrica?

Florentino Pérez, després de vint anys sense fer-ho, va convocar unes eleccions exprés, i gairebé a mida, convençut que no s’hi presentaria ningú més i a més sense necessitat perquè li quedaven prop de dos anys més de mandat. Bé, ho va fer en aquella esperpèntica roda de premsa que ja és història del madridisme. I sí, s’hi va presentar un altre candidat: Enrique Riquelme. El seguiment dels comicis va ser espectacular. Les televisions es van bolcar amb El Chiringuito de Mega al capdavant, més fins i tot que RMTV. Va guanyar Florentino com estava previst (dos de cada tres vots van ser seus) però en l’ambient flotava la sensació que alguna cosa no havia sortit segons el que es preveia. L’“ésser superior” té oposició. La seua roda de premsa va resultar menys eufòrica que la del perdedor. Tret d’afirmar que pararà més atenció als que no el van votar, va assegurar (Pedrerol el va tenir en directe) que no coneixia el rival i no va fer ni una sola menció al fet que no hi ha jugadors del Madrid a la selecció. Florentino només pesca en el mercat estranger. De la base ni mu... I així li va.