Avui és Festa Major
La setmana dels barbuts, entre sant Antoni, sant Sebastià i sant Vicenç, molts pobles, com és el cas avui del meu, celebren la seva Festa Major d’hivern. De fet, si bé és cert que les Festes Majors trenquen la rutina de la quotidianitat, no ho és menys que ja no tenen el mateix sentit avui que només vint anys enrere. Ara ja no és tan habitual que la gent jove, i no tant, visqui la seva i la dels pobles del costat, de Festa Major, com tampoc no ho és que es resolguin amb programes comprats en paquets de ball i d’espectacle, perquè tothom comença a adonar-se que la Festa Major pren molt més sentit quan la vestim amb les pròpies valors, amb allò que cada poble té i que els veïns s’ho senten més seu, com Tour-Mix Teatre, la Coral Parroquial i Grallers Els Descordats a Torregrossa. Oi que no ens podríem pas imaginar unes festes de Solsona sense el seu bestiari? No acabaria d’estar ben resolta santa Tecla a Tarragona si no hi fessin castells ni Tossa sense el cim i tomba. Tot, llavors, seria tan igual, que el sentit de la particularitat de cada poble o ciutat quedaria, no desdibuixant, sinó diluït. És el pas del temps, doncs, allò que fa que les Festes Majors canviïn i s’adaptin a la modernitat. També les festes d’arrel. I no podem renegar-ne, de les nostres tradicions, perquè quan tornes del món aquell en el qual no hi ha apagades de llum avui sí i demà també, d’aquell món en el qual el bon funcionament del transport públic no et fa pas enyorar el vehicle privat, d’aquell on les cintes dels aeroports van paral·leles a les arribades i no perden maletes en el seu curs, t’adones que per molt evolucionat que el país estigui, tant a nivell d’imaginari col·lectiu com a nivell econòmic i social, la seva gent no hi renuncia, a la seva cultura més popular. En canvi, entre nosaltres, com que no sé per quina malentesa voluntat cosmopolita sentim una mena d’autoodi identitari, som poc participats de segons quines tradicions, i ja ho sabem que tot allò que no és tradició és plagi. Festa Major vol dir missa cantada en honor del patró, sardanes a l’hora del vermut, taula plena i dinar copiós amb sobretaula llarga, concerts a mitja tarda, ball al vespre, titelles i firetes i nits per al jovent i del jovent. Cava fred, ben fred, amb orelletes i cop de vent final!
