Fer de models de llengua

Els llibres, per com ens acompanyen! És gustosa una tapa dura, una guarda elegant, unes pàgines de respecte sòbries i una textura de paper amb gramatge i amb un ph que el deixi viure segles llargs. El llibre és el continent d’un contingut que si és bo assimilem a través de la lectura: llegir és el verb que defineix l’acció. I està bé que ens hi obliguem, a llegir, perquè llegint guanyem en competència oral i escrita. I en uns verals com els nostres, on tothom parla de la llengua que hem de fer d’ús preeminent, la primera cosa que ens cal, a més a més dels ressorts d’Estat per atorgar-li aquesta normalitat d’ús de què encara és mancada, és que els parlants en tinguem, i molta, de consciència lingüística per normalitzar-la; però sobretot allò que ens cal, encara, és millorar-ne la competència, és a dir, el nivell d’ús oral i escrit, perquè de molts d’aquells que en fan ús públic, de la llengua, la seva competència molt sovint és llastimosa. Tinc ben present un escrit de Joan Badia intitulat Ensenyar a expressar-se on diu, literalment, “necessitem bons autors que ens serveixin de models: autors literaris, però també periodistes i locutors (i polítics!) que tinguin un bon coneixement de la llengua”. Entre altres, els qui la Secció Filològica de l’IEC anomena “col·lectius professionals co-responsables de la llengua”. Hi ha tres tipus de lectura: per formació, per informació i per oci. Sense competència, aquests co-responsables no es fan llegir ni escoltar. ¿Per què molts dels qui tenen veu pública no tenen ambició d’aquella llengua que Fabra anomenava “literària”? Sovint sentim en molts que manifesten opinió en tertúlies als mitjans una pobresa de llengua tan alarmant com els qui la forcen, i ni els uns ni els altres no se saben fer escoltar! ¿Per què no la fem servir segons el que demana cada registre? ¿Per què tenim tan poca ambició per parlar i escriure bé? L’ús oral i escrit que cadascú en fa, de la llengua, diu molt d’un mateix. És imprescindible de llegir, de recórrer al diccionari quan falla un mot, i de llegir en veu alta. I curar la sintaxi en l’oralitat i en l’escriptura. De la llengua no només en fan ús escriptors, periodistes, polítics, actors o locutors. De la llengua se’n serveix qui parla i escriu i qui escolta i llegeix: que vol dir tothom!