No tinc por de res

SR. DIRECTOR:

Quan un grup d’individus decideix exercir tota la seva superioritat sobre el cos d’una dona, violant-la amb tota la impunitat, una gran munió de persones, sobretot dones, esclata en un crit de “no és no”, “germana, jo sí que et crec”, per reaccionar a la incredulitat d’alguns. S’ha de superar la por a l’interrogatori, la por a pensar que no et creuran. Quantes vegades no s’han trobat en aquesta situació les que han tingut la sort de sobreviure a aquests actes de violència. Segur que la Laura va cridar repetides vegades “no és no”, també els dies que un malànima la va tenir entre les seves urpes. Malauradament ja no podrà denunciar el seu patiment. La mort de la Laura ens ha colpit molt i es fa difícil enfrontar-se a la por, la por a sortir a passejar, a viatjar, a córrer totes soles com ho faria un home, malgrat tot no ens hem de deixar paralitzar, hem de cridar ben fort i ben alt “no tinc por de res”, tal vegada així algun dia puguem arribar a ser lliures.