Falten infermeres

SR. DIRECTOR:

“Falten infermeres”, la gran excusa que tots sentim dia rere dia i que utilitzen per justificar tots els problemes d’atenció dels usuaris o de sobrecàrrega del col·lectiu. Com a ciutadà, t’ho pots creure, però quan ets infermera i coneixes la situació real, més que ràbia, fa mal. Encara recordo la il·lusió i passió que tenia quan estudiava infermeria, una professió dura però preciosa. Però aquests sentiments a poc a poc s’han frustrat en sortir al món laboral. Comences a treballar moltes vegades sense tan sols un contracte d’un mes sencer, et fan contracte segons els dies que vas a treballar, que són pràcticament tots. Després, amb una mica de sort, et fan contractes de 3 mesos, segons els convingui de 6, 9 o la gran ganga d’un any. Si has d’agafar la baixa laboral i el teu contracte és de dies o d’uns mesos, et quedes al carrer. Vacances? No en tens; ara, t’obliguen a fer 2 dies mensuals per no acumular vacances i ja no donen contractes d’un any: no poden, “per llei”, diuen. A tot això, cal sumar la gran càrrega assistencial actual i la manca de personal. Fa mal, com a infermera, no poder atendre correctament els teus pacients per manca de temps, ja que en portes més dels que pots. En aquestes condicions qui vol treballar? Moltes infermeres marxen fora o a clíniques privades per tenir unes condicions més dignes. I tot això és perquè falten infermeres? Jo, sincerament, penso que no. No és que faltin infermeres, sinó que no en volen contractar més. Perquè, si una feina la poden fer dos, ni que sigui amb males condicions, per què hem de contractar-ne 3? Personalment, fa 9 mesos que estic apuntada a la borsa de treball pública. Encara espero que em truquin.