Aquests peculiars malnoms...

Avui dia hi ha diversos i peculiars malnoms que diem amb passió i molta determinació. Per exemple, llepafils: una persona en concret, especialment molt toca gaites amb el menjar. Encara que n’hi ha d’altres, com lleguleu, que és una persona per a qui la legalitat és la seva passió, i en sentit figuratiu intenta, per exemple, ser un fantàstic advocat. O qui no ha sentit alguna vegada “ets un pingo”? Per qui la diversió és el seu únic interès, però també va amb la roba descuidada i bruta, ja que també se li insinua el mal vestir. I aquest malnom, per exemple, en castellà és ben divertit: “Te pego un empentón que te despiajo.” La veritat és que no fa falta dir què diu explícitament aquesta frase. I quan algú molt especial en malnoms et diu patafi és que has fet una entremaliadura molt mal feta; en castellà, “al tanto que va de canto”. “Apalvagar” és un mot específicament per tranquil·litzar amb molt assossec i calma, en fi, treure el maleït estrès. Però hi ha tants malnoms que podríem divagar hores i hores en les seves peculiaritats, de vegades molt extremes. I això ja ho deia molt clarament el polític francès Pierre-Agustin (1732-1799), amb aquesta irònica frase: “Avui dia, allò que no val la pena ser dit es canta.” I així estem.