Sobre el preu de l’habitatge
En els últims mesos l’habitatge ha passat a ser una de les preocupacions dels catalans i no és qüestió menor. S’ha aturat la construcció i han arribat més d’1 milió d’immigrants en deu anys, el mercat immobiliari té més pressió que mai, i sembla que sols preocupa l’especulació, però ningú demana comptes als governs de torn.
A Catalunya hi ha uns 3 milions d’habitatges. El 70% de l’habitatge és de propietaris que hi viuen. El 80% solament en tenen un, el 16% en tenen dos i el 4% en tenen més de dos.
El 23% restant d’habitatges són de lloguer, dins d’aquest mercat, el 36,7% pertanyen a grans tenidors que representen un 9% del total a Catalunya. I també cal destacar que gairebé mig milió d’habitatges estan tancats per diferents motius i es podrien adquirir. Tots els esforços dels diferents governs estan recaient sobre aquest 9% de grans tenidors.
Òbviament, l’oferta de lloguer és escassa i els preus s’han disparat i estan deixant fora del mercat gent vulnerable, joves i veïns de tota la vida que veuen com han de marxar de la seva llar.
Per regular bé la situació del mercat d’habitatge penso que són necessàries dues coses. La primera, que hi hagi una competència real, per això és necessari un parc públic d’habitatge en què es pugui regular els preus. Fa moltes dècades que la construcció d’habitatge públic ha caigut en picat i ara observem les conseqüències. La segona és que molta gent opta pel recurs del lloguer pel fet de no tenir capacitat d’estalvi per l’entrada d’una hipoteca, i aquí també hi ha regulació a plantejar. En cas de primer habitatge, els bancs haurien d’estar obligats a concedir el 100% del valor de l’immoble.
Encara a Espanya viure hipotecat és més econòmic que viure de lloguer i pot ser una mesura de confiança per a moltes famílies que ara mateix veuen que un possible canvi de plans del seu propietari els pot deixar al carrer. Hauríem de pensar menys en postulats polítics i pensar més en la gent que pateix les deficiències d’un mercat immobiliari insuficient!
