Quan l’esport perd el nord
El futbol hauria de ser una escola de respecte, convivència i valors positius. Malauradament, el que es va viure dissabte al camp d’Artesa de Segre, en finalitzar el partit juvenil contra l’Oliana, va ser tot el contrari.
Alguns jugadors locals van agredir de manera intencionada rivals, i una part de l’afició artesenca va saltar al camp no pas per posar pau, sinó per increpar i insultar jugadors i tècnics visitants. La situació va arribar a tal punt que els Mossos d’Esquadra van haver d’escortar els jugadors olianesos fins als vehicles.
Escenes completament inadmissibles en l’esport formatiu. Els joves han d’aprendre a gestionar emocions i derrotes, i això també és responsabilitat dels clubs i entrenadors, que han de ser exemple de disciplina i educació. Quan el resultat importa més que les persones, es perd l’essència de l’esport.
Les famílies reclamen seguretat i respecte: ningú hauria de témer per la seva integritat en un camp de futbol. Cal investigar els fets i, si escau, imposar sancions que evitin futurs episodis violents. Les federacions també han de reforçar els programes educatius que fomenten el fair play.
L’Artesa de Segre té ara l’oportunitat –i l’obligació moral– de revisar internament el que ha succeït, assumir responsabilitats i treballar perquè actituds com les denunciades no es repeteixin. Educar en valors ha de ser la base de qualsevol projecte esportiu. L’esport només té sentit si ens ajuda a créixer i a ser millors persones; altrament, perd tot el seu valor.
