Lleida, ciutat de drets i d’acollida

Aquest divendres, enmig de la celebració del Ple ordinari de la Paeria, vam recordar les víctimes de la guerra a Ucraïna, coincidint amb el primer aniversari de la invasió del país per part de Rússia. Un any de patiment, un any de lluita per a totes aquelles persones que defensem els drets humans. I, sobretot, un any de patiment per a totes les famílies exiliades, per a tots els familiars de les víctimes, per a tot un continent que, al cap i a la fi, ha set incapaç de parar la barbàrie de l’home.

Recordo perfectament la situació que vivíem fa un any, els operatius que vam posar en marxa per rebre aquelles famílies que poguessin arribar a la nostra ciutat fugint de la guerra.

No ens ho vam pensar dues vegades, davant de la destrucció i la violència, Lleida serà, sempre i per sobre de tot, ciutat d’acollida i ciutat de pau.En qüestió de pocs dies, des de l’ajuntament de Lleida vam donar una resposta coordinada entre els diferents departaments de la casa i també entre les diferents administracions. Una resposta liderada pel Servei d’Atenció Municipal (SAM). És important posar de manifest que el circuit d’acollida ja el teníem dissenyat, no es va crear des de zero.

Sí, però, que la resposta entre administracions es va accelerar per acollir la comunitat ucraïnesa, una resposta ràpida i coordinada que, potser, no es produeix amb refugiats d’altres indrets. La resposta que vam donar fa un any és la resposta que hem de donar sempre, sense excepcions.Des del mes del març del 2022 –i durant els primers mesos de la guerra– el SAM va acollir un total de 301 persones, provinents d’Ucraïna. D’aquestes, gairebé la meitat (135) eren dones i l’altra meitat (131), infants.

Una mostra que, un cop més, la guerra i els conflictes bèl·lics tenen rostres de dona i d’infants, els que acaben sent més perjudicats. En total, des del Servei d’Atenció Municipal es van atendre fins a 128 nuclis familiars, una atenció que començava –com he dit– amb les agents d’acollida del SAM i que després continuava, de forma immediata, amb l’OMAC per tramitar l’empadronament d’aquelles persones que així ho desitgessin.Aquestes, però, són xifres, com deia, del Servei d’Atenció Municipal, i no inclouen les del programa estatal que gestiona Creu Roja. Per tant, a Lleida van arribar moltes persones més.La coordinació entre departaments que comentava va implicar també tot el personal de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), on també es van fer sessions i formacions per facilitar la inclusió laboral de les persones refugiades i l’accés, també, a la borsa de treball de l’IMO.

I la coordinació arribava fins als Serveis Socials, en què es van derivar 17 nuclis familiars per cobrir les necessitats bàsiques; també amb Educació, Joventut i Esport, reservant places a l’Estiu de Jocs i Estiu de Petits per a les famílies que, durant els mesos d’estiu, encara continuaven a la nostra ciutat. El Casal de la Dona també va tenir un paper clau en l’acollida. Va ser en aquest sentit que el Memorial Hortènsia Alonso va estar dedicat a les violències masclistes en un context bèl·lic.

Coordinació i treball perquè el conflicte a Ucraïna estigui a l’agenda política i social de la nostra ciutat.Lleida ha demostrat ser una ciutat amable i acollidora, i aquest govern ha demostrat –també– la capacitat d’organitzar i mobilitzar totes les regidories de l’Ajuntament per unir esforços per fer una acollida integral i transversal. Assessorament jurídic, suport psicològic i lingüístic, formació i ocupació, escolarització i molts més serveis.És en moments d’emergència i de crisi quan es demostra la capacitat de reacció d’una administració i d’un govern. Crec fermament que la Paeria de Lleida, amb el SAM al capdavant, va estar a l’altura d’una ciutat referent.

Lleida és ciutat d’acollida per a tothom, sense distincions. Ho hem tornat a demostrar.La resposta local davant la guerra a Ucraïna ha mostrat el gran compromís de la població i les institucions de Lleida, però també de Catalunya amb la cooperació i la solidaritat. És per això que, aprofitant aquestes pàgines i igual com ho vaig dir divendres, mostrem tota la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès i amb les víctimes de les més de 30 guerres i conflictes armats que hi ha actualment al món, silenciats, condemnats a l’oblit.I des d’aquestes ratlles vull fer un especial agraïment i reconeixement, també, a les treballadores i treballadors del SAM, a les agents d’acollida que es van enfrontar, cara a cara, a les situacions personals de les famílies refugiades.

La vostra feina és la que dona sentit a la nostra. La vostra dedicació i perseverança fan que tot això valgui la pena.Quan parlem de la Lleida amable que volem, parlem de garantir drets, parlem d’obrir portes a aquelles persones que arriben a la nostra ciutat en cerca d’una vida millor. Parlem d’acollir tothom, vingui d’on vingui.

Parlem d’una ciutat al costat d’aquells que més pateixen. Tot això hem fet aquests gairebé quatre anys. Tot això hem fet quan ens vam trobar amb la crisi d’Ucraïna.

Perquè és el nosatre deure i la nostra obligació estar al costat de la gent. Perquè és el nostre deure i la nostra obligació construir una ciutat de drets i d’acollida.