Tornarem a les Basses

És curiós com els records, amagats en el dia a dia, es transformen en imatges clares quan hi ha algun detonant que els desperta. És el que m’ha passat aquesta setmana al visitar les Basses. M’hi he trobat banyant-me a les piscines, com a les fotos que conservo de ben petit, als braços del meu pare. Sort dels retrats que immortalitzen inclús la memòria que no tenim.

A les jornades d’estiu al parc, sempre faltava temps per fer l’última capbussada, per jugar fins a l’extenuació o per observar amb uns ulls com unes taronges un mico que tenien tancat en una gàbia. Segur que molts i moltes de vosaltres sabeu de què parlo. Fins i tot veig la família asseguda a taula al restaurant que hi havia. Les Basses guarden històries d’infantesa, de tardes de lleure, d’estones per compartir i de ganes d’aturar el rellotge per allargar la jornada i retardar l’hora de marxar. Qui no voldria reviure aquests moments entranyables? El procés està en marxa. L’essència d’aquest parc periurbà per a l’esbarjo i el gaudi retornarà aviat.Aquest mes que acomiadem avui ha estat el de l’inici dels treballs de renaturalització del parc de les Basses. El projecte, finançat amb fons europeus, contempla habilitar-hi més àrees de descans, més bancs, nous camins i la plantació de més d’un centenar d’arbres de 16 espècies diferents que oferiran més espais d’ombra i actuaran com a refugi climàtic. Les noves espècies tant de flors com de plantes i gespa, que contribuiran a embellir el conjunt de l’espai, s’adapten a la nostra climatologia, als extrems tan lleidatans. Hi haurà un jardí sensorial d’aromàtiques, una bassa de reg i una de naturalitzada. Així es promourà també la presència de flora i fauna pròpia d’espais humits com els amfibis o les libèl·lules. Serà un plaer gaudir de nou de les Basses. 

Com ho serà, ben aviat, redescobrir el turó de la Seu Vella, que compta amb 178 nous arbres i més de 2.000 plantes. Seguint també criteris de naturalització, l’objectiu és connectar els espais arbrats com a refugi climàtic i crear ambients d’aromàtiques que afavoreixin la biodiversitat per a ocells i insectes pol·linitzadors. A més, hem entrat a la recta final dels treballs per condicionar un passeig amb ombres des de la porta del Lleó fins a una nova bassa naturalitzada i per arranjar el camí que passa per sota de la Llengua de Serp. Tot per aconseguir que l’entorn abraci afectuosament el nostre monument més estimat.

Preservar i potenciar els entorns naturals, augmentar-ne l’atractiu, no és només una qüestió de paisatge, és també la manera de crear punts de trobada que contribueixin al benestar físic i emocional de lleidatanes i lleidatans, però també de forans. Ja treballem per recuperar un espai de càmping digne a les Basses, que sigui la porta d’entrada a la ciutat de visitants com els holandesos que recordo sortint del parc i dirigint-se a peu cap al nucli urbà a comprar queviures. El turisme ha de redescobrir Lleida com a capital singular i acollidora, històrica i moderna, activa i cívica, monumental i verda. Gaudim-la també aquests dies de Setmana Santa. La pluja ha obligat a adaptar algunes de les activitats tradicionals, però no oblidem que l’aigua, i més en aquests temps que corren, és un gran regal.